Potser caldria explicar una mica els motius exactes pels quals em vaig posar a escriure una segona part, qui sap si més combativa encara, de Revolta. Per a la redacció de Lletra de batalla qui més m'encoratjà va ser el poeta i investigador Ferran Lupescu i també, alguns membres de les organitzacions d'esquerra i independentistes Endavant i Alternativa L'Estel. Uns, els primers, els vaig conèixer amb motiu de la presentació a Barcelona, per part de Lluís M. Xirinacs, del meu llibre d'assaig No era això: memòria política de la transició que publicà Edicions El Jonc de Lleida. Endavant, L'Editorial El Jonc, i el Centre d'Investigació Històrica Arran s'havien encarregat de la presentació del llibre que, com ja he dit, anà a càrrec de Lluís Maria Xirinacs. Aquests fets s'esdevenien a començaments del 2001. Posteriorment, en el 2002, el col·lectiu d'estudiants independentistes Alternativa L'Estel em convidà a unes trobades que, damunt la història de la transició, es feren a la Universitat de Lleida amb participació de Josep Fontana, Josep Guia, Lluís M. Xirinacs, Manel Lladonosa, Xavier Vinader, Antonièta Jarné i Martí Marín i de qui signa aquest article. El seminari de la Universitat de Lleida es titulava "La transició als Països Catalans" i, com deien els organitzadors, es tractava "d'apropar a l'estudiant de la Universitat de Lleida a una realitat passada i encara present com és el procés de reforma política que va portar de la dictadura franquista a l'actual monarquia parlamentaria".

Amb els estudiants d'esquerra parlàrem, ja fora de les hores del seminari, de mil qüestions i, especialment, del compromís de l'escriptor amb la lluita pel socialisme i la independència dels Països Catalans. Alguns ja coneixien el poemari Revolta editat per l'Editorial Moll. Parlant amb uns i els altres, vista i comprovada la situació de control paranoucentista sobre la nostra cultura, cada vegada vaig veure més clar com era de necessari provar de defugir en un nou poemari el subjectivisme de molts dels meus llibres, mormal per altra banda, per a centrar-me en una obra que provàs de reflectir, a ser possible encara molt més, la lluita del nostre poble contra l'opressió nacional i social. Eren els anys en què havia acabat de redactar aquell inici de crònica alternativa de la transició, el llibre No era això: memòria política de la transició i, immers de forma contínua en la lluita contra la dreta i el reformisme dins dels moviments populars, em sentia amb força,per a iniciar la redacció dels primers poemes de Lletra de batalla.

És evident que quan vaig començar la redacció d'aquells primers poemes encara em recordava molt bé dels problemes que havia tengut per a publicar Revolta: la indiferència del mandarinat cultural paranoucentista envers el llibre i, posteriorment a la seva publicació, alguns atacs rebentistes fets per servils a sou de reaccionaris, servils i envejosos. Els contactes amb les organitzacions Endavant, Alternativa L'Estel, el col·lectiu Arran, em feien imaginar que, amb sort, potser es podria fer alguna edició de combat, com aquelles del temps de la transició, quan encara a poesia era una eina en el camí del nostre deslliurament nacional i social.

Quan escrivia Lletra de batalla animat per les recomanacions del poeta i investigador Ferran Lupescu i pels amics d'Endavant i d'Alternativa L'Estel, pensava que el camí "normal" de difusió del poemari seria aquesta vegada el de la base, el dels moviments socials i culturals que lluiten contra la colonització cultural, política i econòmica del nostre poble. En les revistes del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i de Maulets s'havia recomanat de forma molt favorable el llibre No era això: memòria política de la transició; igualment militants i dirigents dels Partits Socialista de Mallorca (PSM), Alternativa per Mallorca, Endavant i CGT havien recomanat la lectura del meu llibre sobre la transició. És lògic, doncs, que pensàs que per aquí, al costat de les organitzacions que eren al costat de la gent que lluitava activament contra l'opressió nacional i social que patim, on podia trobar el camí adient per a la difusió d'una obra com Lletra de batalla.

També ha influït -i crec que molt- tant en Revolta com en Lletra de batalla, Confuci. I aquí hauríem de fer unes precisions. És evident que Confuci treballa (filosòficament parlant) pel manteniment de la societat feudal i esclavista xinesa. La seva filosofia no té altre objectiu que aquest, i per això, les idees de Confuci foren severament criticades en temps de la Revolució Cultural xinesa (1966). Confuci, provinent de la més rància noblesa xinesa, en va ser un dels intel× lectuals més destacats, i tota la seva obra es pot inscriure en la defensa d'una societat feudal que ja portava a l'esquena més de dos mil anys de domini. Sens dubte Confuci és l'intel× lectual que dóna cohesió a la classe terratinent xinesa justificant, amb la seva filosofia, l'explotació del poble treballador xinès. Moltes de les idees político-filosofiques de Confuci varen ser recopilades pels seus deixebles en el llibre Les Analectes. Aquesta obra -d'importància cabdal en la formació del pensament conservador xinès- consta de breus aforismes d'un estil simple i directe. I és precisament l'estil breu i directe d'aquests pensaments el que he provat de reflectir en Revolta.

L'esperit del Llibre de les Odes, el món turmentat i crític de Shu Yuan, la brevetat i concisió de Confuci... Confucionisme, taoisme, certs tocs de Mo Di (el moisme)... i la dialèctica de Marx i Engels, podríem afegir, van conformant el món que fa més de deu anys anà congriant Revolta i Lletra de batalla, aquest darrer poemari editat recentment per l'Editorial Bromera del País Valencià. Dels escrits moistes (Mo Di) em va atreure en el llibre Mozi la senzillesa de la prosa, una mena d'aforismes molt lligats a la problemàtica de la gent del carrer. És destil× la en Mo Di un soterrat combat contra els "exquisits". Aquests, entre moltes altres possibles influències procedents de la cultura xinesa, serien els trets essencials dels poemaris que comentam. És ja evident (no cal repetir-ho) que darrere cada un dels versos d'aquests poemaris hi palpitàs la força, aques palpable alè de la poesia clàssica xinesa; no endebades vaig estar anys estudiant el Romancero chino publicat per l'Editora nacional el 1984; la recopilació que feren Rafael Alberti i María Teresa León, després d'un viatge a la Xina a final del seixanta; la mateixa poesia de Mao Zedong, un gran poeta clàssic, per cert, i que m'ensenyà a utilitzar, com feien els antics, les troballes del passat per a convertir-les, dialècticament, en armes per als homes i dones del segle XXI. Igualment podem trobar en els poemaris influències ben directes del filòsof Shuang Zu (es suposa que visqué cap al l'any 250 d'abans de la nostra era, en ple període clàssic de la poesia xinesa, del 550 al 250 abans de la nostra era). Altres amics m'ha fet veure també ecos del Dao Deging de Lao Tse (Laozi)... Pens que n'hi ha moltes d'influències en aquests llibres, la majoria provinents dels autors i obres abans esmentats. Però sempre tenint en compte les idees de Brecht al respecte: "Emprar dialècticament les troballes espirituals i formals del passat per a veure millor el nostre temps". Ell ho va fer amb els pensadors budistes i taoistes. Era magistral, potser mai aconseguida des d'aleshores, aquella subtil utilització de la forma clàssica xinesa en els seus escrits per a desenvolupar propostes del segle XX i, la majoria de vegades, propostes revolucionàries antifeixistes i anticapitalistes. Confuci i Brecht (juntament amb Marx i Engels): vet aquí les influències més evidents que es poden trobar en Revolta i Lletra de batalla.

Segurament em vaig equivocar en les meves previsions suposant que el futur de Lletra de batalla seria semblant al tortuós procés que portà a l'edició de Revolta. Però de cop i volta, el jurat que atorgava el premi de poesia "Ibn Hazm" es fixà en el meu poemari.

La revista independentista L'Estel em publicà un reportatge dia primer de gener del 2004. El reportatge informava extensament del recent lliurament dels premis Ciutat de Xàtiva de poesia i narrativa d'aquesta manera: "

'La gran festa de la cultura celebrada a Xàtiva el divendres dia 21 de novembre marcava novament el pols de la cultura catalana. Com ja se sap, juntament amb el premi 'Carles Riba' i amb els 'Octubre' de València, els Premis 'Ibn Hazm' de poesia editat per la prestigiosa editorial Bromera del País Valencià i el 'Blai Bellver' de narrativa, editat per l'Ajuntament de Xàtiva, esdevenen uns dels màxims indicatius del nivell assolit per la literatura dels Països Catalans.

'Aquesta gran fita cultural de la poesia, l'assaig i la narrativa té el suport de l'Ajuntament de Xàtiva, l'Editorial Bromera i la Diputació de València. Enguany l'esdeveniment s'ha celebrat en el marc de la Casa de la Cultura. El Saló d'Actes de la Casa de Cultura era ple de gom a gom. En la festa del lliurament dels Premis 'Ciutat de Xàtiva 2003' han participat, a part dels guanyadors, el poeta Joan-Baptista Campos, autor del poemari Ciutat de remor (Alzira, Editorial Bromera, 2003) que havia obtingut el 'Ibn Hazm 2002'. L'autor de Ciutat remor oferí al públic assistent una escollida selecció de material del seu poemari.

'Joan-Baptista Campos i Cruañes (El Grau de Castelló, 1961) és metge d'urgències i actualment treballa a la unitat de SAMU de l'Alcora. Com a poeta es dóna a conèixer amb l'obra Encenalls de la memòria, que va obtindre el premi "Miquel Peris i Segarra". Després ha publicat els poemaris Illes (Ajuntament de Benicarló, 1999), La sang, premi Senyoriu d'Ausiàs March (Editorial 3 i 4, 2002), Istambul (Editorial 7 i Mig, 2001), Quadern de l´Índia (Brosquil Edicions) i Pavelló d'Orient, premi Marius Torres (Edicions 62, 2003).

'La premsa de les Illes, sota els titulars 'Dos mallorquins guanyen els premis 'Ciutat de Xàtiva' (vegeu Diari de Balears, 1-XI-03), havia destacat en el seu moment l'esdeveniment: 'L'escriptor Tomeu Matamalas Grimalt i el poeta Miquel López Crespí, de Palma, han obtingut els XXIII Premis Literaris Ciutat de Xàtiva en les seves modalitats de Narrativa i Poesia, respectivament.

'El premi Blai Bellver de Narrativa, dotat amb 10.000 euros, ha estat per a l'obra Les rares pedres fines, de Tomeu Matamalas Grimalt. El premi Ibn Hazm de poesia dotat amb 3.000 euros ha correspost a l'obra Lletra de batalla, de Miquel López Crespí. (...) El pròxim 21 de novembre serà el lliurament dels premis a la Casa de la Cultura de Xàtiva i la presentació de les obres guanyadores el 2002'.

'El jurat que ha lliurat el XXIII premi de poesia Ibn Hazm de poesia al poemari Lletra de batalla de Miquel López Crespí era format per Vicent Soriano Ginés, escriptor i guanyador del premi d'investigació Carlos Sarthou 2001, Joan Bautista Campos i Cruañes, guanyador del premi Ibn Hazm 2002 i Josep Lluís Cebrian Molina, guanyador del premi Carlos Sarthou 2002. El jurat del premi de narrativa era format per Vicent-F. Garcia Perales, doctor en Filologia Catalana, Vicent Ribes Iborra, historiador i novel× lista i Enric Salom Ramon, professional de l'ensenyament i escriptor. Col× laborador dels suplements de cultura dels diaris de les Illes, Miquel López Crespí ha publicat centenars d'articles dedicats a la literatura i també a la història de Mallorca i del moviment obrer català i internacional. Actualment té diverses seccions fixes a diaris i revistes. Entre 1996 i 1998 va publicar més de dos-cents articles referents a la història de Mallorca en el Diari de Balears. D'ençà 1999 ha escrit centenars d'articles en català en el diari El Mundo-El Día de Baleares. Última Hora i de la revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall.

'D'ençà començaments dels anys setanta ha publicat més de quaranta llibres de narrativa, poesia, teatre, memòries, novel× la i assaig: Crònica de la pesta (contes); L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 (memòries); L'amagatall (novel× la); Cultura i antifranquisme (assaig); L'obscura ànsia del cor (poesia); El cicle dels insectes (poesia); Històries del desencís (narrativa); La Ciutat del Sol (narrativa juvenil); Punt final (poesia); No era això: memòria política de la transició (assaig); Acte Únic (teatre); Record de Praga (poesia); El cadàver (teatre); Núria i la glòria dels vençuts (novel× la); Revolta (poesia); Un violí en el crepuscle (poesia); Rituals (poesia); Estat d'excepció (novel× la); Un tango de Gardel en el gramòfon (narrativa); Perifèries (poesia); Breviari contra els servils: dietari d'un escriptor en temps de la barbàrie (prosa); Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge Josep M. Llompart (assaig); El darrer hivern de Chopin i George Sand (novel·la) i Corambé: el dietari de George Sand (novel·la)..

'En el mateix acte que comentam, el lliurament dels Premis Ciutat de Xàtiva 2003, també es va presentar el llibre Montsant: la ruta del císter a Xàtiva, de Josep Lluís Cebrían i Molina, que havia guanyat el Premi Carles Sarthou 2002 d'assaig (..).

'En la festa cultural de Xàtiva hi participaren igualment els màxims responsables del Departament Comercial de l'Editorial Bromera, les autoritats de Xàtiva, entre elles la regidora de Cultura, Elena Llopis. Elena Llopis comentà les novel× les i poemaris guanyadors i destacà l'alta participació d'obres presentades i la seva qualitat. Posteriorment intervingué la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Manacor, Maria Antònia Mercant, arribada especialment des de Mallorca per donar suport al manacorí Tomeu Matamalas, guanyador del Premi de Narrativa. La gran festa cultural dels Països Catalans celebrada a Xàtiva esdevenia així una mostra de la germanor entre aquestes dues terres de parla catalana: el País Valencià i les Illes.".