Aloy, Quim
Vaig conèixer el Quim Aloy a través de la xarxa (i em va pescar). Jo estava elaborant el dossier didàctic dedicat a la novel·la K .L. Reich del manresà Joaquim Amat Piniella (http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/dossiersgust/Reich_2006.pdf) , per encàrrec de la Institució de les Lletres Catalanes i del SEDEC, i els responsables d'aquest darrer organisme em van recomanar que contactés amb un tal Aloy de Manresa, responsable del web dedicat a Amat Piniella. Si el voleu veure entreu aquí : http://www.guiamanresa.com/amat/
Jo ho vaig fer, i vaig quedar tan sorprès de la feinada que hi havia al darrera que vaig adreçar un correu electrònic als responsables d'aquella pàgina, com si fossin cent o dos-cents... I el Quim em va contestar que només l'havia fet ell amb l'ajuda del seu fill en qüestions informàtiques. No em van quedar els cabells de punta per raons òbvies, però el cert és que em va sorprendre molt la capacitat d'aquest manresà incansable.
Un dia vam quedar a la llibreria Parcir de la capital del Bages i la vam fer petar llargament. A més de K.L. Reich ens vam adonar que ens unien molts altres temes. El de la Memòria Històrica, el de la família escampada per Argentina i aquella mena de coincidències gairfebé inexplicables. (a veure si un dia m'hi puc referir...).
La qüestió és que des d'aleshores han sovintejat els contactes, amb dinars i sopars inclosos. Les trobades en exposicions -com la de l'Arxiu Fotogràfic manresà d'Antoni Quintana Torres-, l'assistència a actes en paral·lel (ell va venir a l'acte Sàpiens dedicat a les fosses comunes de la guerra civil celebrat al Museu d'Història de Catalunya i en el qual vaig tenir ocasió d'explicar abastament la trista història del meu avi Joan). Tant ell com jo, a més, vam presentar en el seu dia l'excel·lent estudi de la Queralt Solé titulat ELS MORTS CLANDESTINS i dedicat a les fosses comunes derivades de la guerra civil. Ell, el presentà a Manresa i jo a Igualada en pocs dies de diferència. I també va ser el Quim el que em presentà Pilota de set (Proa. 2008) a la capital del Bages.
Ara bé, per al que em trauria el barret davant d'ell (si el portés) és per la seva tasca de recerca a la fossa comuna del cementiri manresà (en el seu moment va treballar de valent fins que va poder identificar els soldats republicans enterrats allí entre la pols de l'oblit i després va contactar amb les respectives famílies, les quals li agrairan sempre la investigació perquè ara tenen on anar a plorar els seus morts després de la guerra civil), i també per la seva incansable dedicació a la Memòria Històrica des de Manresa. És un dels pals de paller del majestuós web http://www.memoria.cat/ que constitueix una eina excel·lent que haurien de tenir (o com a mínim somiar que tenen) totes les poblacions del nostre país. Si teniu un moment, entreu-hi i ja em direu.
I mentre ho feu, us facilitaré una altra eina per conèixer més a fons el Quim. El setembre passat, des del diari digital del Bages www-manresainfo.cat li van fer una entrevista que trobareu reproduïda si continueu llegint aquest post.
Sé que el Quim Aloy, des de la seva modèstia habitual, hauria preferit que no la difongués tan alegrement, però l'amistat que mantinc amb ell em porta a fer-ho. No us la perdeu...
Jo ho vaig fer, i vaig quedar tan sorprès de la feinada que hi havia al darrera que vaig adreçar un correu electrònic als responsables d'aquella pàgina, com si fossin cent o dos-cents... I el Quim em va contestar que només l'havia fet ell amb l'ajuda del seu fill en qüestions informàtiques. No em van quedar els cabells de punta per raons òbvies, però el cert és que em va sorprendre molt la capacitat d'aquest manresà incansable.
Un dia vam quedar a la llibreria Parcir de la capital del Bages i la vam fer petar llargament. A més de K.L. Reich ens vam adonar que ens unien molts altres temes. El de la Memòria Històrica, el de la família escampada per Argentina i aquella mena de coincidències gairfebé inexplicables. (a veure si un dia m'hi puc referir...).
La qüestió és que des d'aleshores han sovintejat els contactes, amb dinars i sopars inclosos. Les trobades en exposicions -com la de l'Arxiu Fotogràfic manresà d'Antoni Quintana Torres-, l'assistència a actes en paral·lel (ell va venir a l'acte Sàpiens dedicat a les fosses comunes de la guerra civil celebrat al Museu d'Història de Catalunya i en el qual vaig tenir ocasió d'explicar abastament la trista història del meu avi Joan). Tant ell com jo, a més, vam presentar en el seu dia l'excel·lent estudi de la Queralt Solé titulat ELS MORTS CLANDESTINS i dedicat a les fosses comunes derivades de la guerra civil. Ell, el presentà a Manresa i jo a Igualada en pocs dies de diferència. I també va ser el Quim el que em presentà Pilota de set (Proa. 2008) a la capital del Bages.
Ara bé, per al que em trauria el barret davant d'ell (si el portés) és per la seva tasca de recerca a la fossa comuna del cementiri manresà (en el seu moment va treballar de valent fins que va poder identificar els soldats republicans enterrats allí entre la pols de l'oblit i després va contactar amb les respectives famílies, les quals li agrairan sempre la investigació perquè ara tenen on anar a plorar els seus morts després de la guerra civil), i també per la seva incansable dedicació a la Memòria Històrica des de Manresa. És un dels pals de paller del majestuós web http://www.memoria.cat/ que constitueix una eina excel·lent que haurien de tenir (o com a mínim somiar que tenen) totes les poblacions del nostre país. Si teniu un moment, entreu-hi i ja em direu.
I mentre ho feu, us facilitaré una altra eina per conèixer més a fons el Quim. El setembre passat, des del diari digital del Bages www-manresainfo.cat li van fer una entrevista que trobareu reproduïda si continueu llegint aquest post.
Sé que el Quim Aloy, des de la seva modèstia habitual, hauria preferit que no la difongués tan alegrement, però l'amistat que mantinc amb ell em porta a fer-ho. No us la perdeu...
Joaquim Aloy: "Manresa té moltes coses que no s'han explicat"
Joaquim
Aloy i Bosch (Manresa, 1956) és llicenciat en Història Contemporània i
treballa com a tècnic en Cultura a la Diputació de Barcelona. L'any
2007 va rebre el Premi Bages de Cultura, concedit per Òmnium Cultural,
"pel seu treball de recerca, investigació i divulgació de temes
relacionats amb la memòria històrica, així com la tasca de recuperació
de personalitats i persones anònimes".
Joaquim
Aloy i Bosch (Manresa, 1956) és llicenciat en Història Contemporània i
treballa com a tècnic en Cultura a la Diputació de Barcelona. L'any
2007 va rebre el Premi Bages de Cultura, concedit per Òmnium Cultural,
"pel seu treball de recerca, investigació i divulgació de temes
relacionats amb la memòria històrica, així com la tasca de recuperació
de personalitats i persones anònimes".Els
seus treballs d’història es centren en l’època de la República, la
Guerra Civil i el franquisme a Manresa, i alguns d’ells es poden llegir
a la web: memoria.cat
- Podries presentar de forma breu quines feines realitzes habitualment?
- Tinc dos àmbits de treball: el de la difusió artística, a la Diputació de Barcelona, on treballo de gestor cultural, i el de la història, on des de fa molts anys faig treballs de recerca. Sóc llicenciat en història contemporània i m’ha apassionat sempre furgar en arxius per intentar trobar documentació de Manresa, contextualitzar-la i donar-la a conèixer. De tant en tant també faig xerrades als alumnes de batxillerat dels instituts sobre temes de memòria històrica, com la repressió, les fosses comunes, Amat-Piniella..., si bé mai m’he dedicat a la docència.
- Quan vas començar els teus primers treballs un cop llicenciat, vas pensar que acabaries fent història local de la ciutat de Manresa?
- Ja de seguida vaig començar a treballar el període de la República i la Guerra Civil a Manresa, que m’interessava moltíssim. Vaig poder constatar que el tema donava molt de si i era apassionant investigar-lo a fons, tenint en compte, a més, el gran desconeixement que hi havia d’aquella època. La història d’aquell període és molt rica, ja que Manresa era la setena ciutat de Catalunya i tenia un protagonisme molt accentuat en diversos àmbits (el cultural, el polític, el del moviment obrer...) i, per tant, permetia realitzar molts estudis. L’existència d’un fons documental molt voluminós a l’Arxiu Comarcal del Bages va esperonar del tot aquesta tasca.
Al costat de la recerca en arxius, el 1978 vaig començar a fer servir també la memòria oral, amb entrevistes a testimonis de l’època, per tal de procurar ampliar la informació dels temes tractats .
Joaquim Aloy va ser Premi Bages de Cultura l'any 2007. Àlex Gómez Ribera
- Vas rebre algun tipus de suport econòmic o ajuda institucional en els teus primers treballs?
- De suports en vam tenir... però pocs. Algun de l’Ajuntament i, sobretot, del Centre d’Història Contemporània, que dirigia Josep Benet. Aquest centre, als inicis dels anys 80, ens va encarregar també l’estudi del cost humà de la guerra a la comarca del Bages. Posteriorment l’Ajuntament també ens ha fet algun encàrrec, com el documental del franquisme a Manresa. Tanmateix, la majoria de produccions (com el documental sobre els bombardeigs franquistes, els webs, les exposicions, etc.) són propostes nostres per a la realització de les quals sol•licitem suport. Els darrers anys els ajuts del Memorial Democràtic ens han permès executar projectes molt ambiciosos en poc temps. Sense el seu ajut, alguns d’aquests projectes no existirien o hauríem tardat anys a enllestir-los.
- Actualment ets el president de l’Associació Memòria i Història de Manresa, un grup de persones que els apassiona la història i que volen investigar i donar a conèixer el passat recent de Manresa. Com va sorgir l’idea de crear l’Associació Memòria i Història de Manresa?
- Volíem crear una entitat molt operativa, que facilités portar a terme alguns dels nombrosos projectes relacionats amb la memòria històrica de Manresa que teníem al cap.
L’associació és recent, neix el febrer del 2006, si bé amb un altre nom, Grup d’Estudis per a la Recerca i Difusió de la Memòria Històrica de Manresa. El gener del 2009 es va passar a denominar Associació Memòria i Història de Manresa
L’Associació té com a objectiu elaborar i impulsar projectes sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme a Manresa i intentar donar a conèixer els resultats a un públic el més ampli possible, pensant molt especialment amb els joves, i utilitzant sovint les noves tecnologies, per les seves enormes possibilitats de difusió.
Quan es crea l’associació el 2006, el domini memoria.cat venia a ser una pàgina personal on havia agrupat diferents treballs d’història que jo havia anat fent els darrers anys. Aleshores ja portàvem 10 webs fets conjuntament amb el meu fill, que és dissenyador gràfic. A partir de la constitució de l’entitat, vaig creure que el memoria.cat havia de passar a ser el web oficial de l’associació, que agrupés els treballs d’història de tots els membres de l’associació. I així és. Ara ja inclou 13 webs i un munt d’informació més sobre.
Joaquim Aloy és president d'Associació Memòria i Història de Manresa. Àlex Gómez Ribera
- Creus que la ciutadania d’avui en dia té interès en la història local de Manresa, o únicament per commemorar efemèrides i anècdotes?
- Les efemèrides poden ajudar a conèixer un personatge, un fet o un capítol de la història i es bo aprofitar-les. D’interès per a la història, en general n’hi ha força. D’una banda, el de la gent gran que ha viscut la guerra i el franquisme i que valoren que, després de desaparèixer la llosa de silenci que va comportar la dictadura, ara es pugui tractar obertament, i amb aportacions documentals d’arxius militars que fins fa poc no s’hi tenia accés. Tot i així, encara hi ha gent gran, que té certa por a parlar de determinats temes. D’altra banda, també veig molta gent jove interessada. Aquest interès ho constato sovint en aquestes xerrades als instituts que comentava abans. Malgrat tot, és evident que n’hi hauria d’haver molt més d’interès i aquest és un dels grans reptes que ha d’afrontar la nostra societat: la de conèixer a bastament el nostre passat col•lectiu.
- Per últim, ens pots dir quin és el darrer projecte en el que estàs treballant?
- El més immediat és el projecte que presentarem el 19 d’octubre a La Plana de l’Om. L’hem fet en Jordi Basiana, en Pere Gasol i jo. És una nova web amb quaranta entrevistes, de les quals vint són a persones que van estar als camps de concentració o a les presons franquistes des de l’any 1939 fins a 1975 (s’acaba amb les detencions del PSUC l’octubre del 1975). Les altres vint entrevistes són a familiars de presos que van morir, i per tant, hem entrevistat a les viudes o els seus fills.
La nova web es titula: “La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes”, i donem molta importància al testimoni dels protagonistes, de com els torturaven, de la fam que patien, de com agafaven sarna, rodejats de puces per tot arreu... dels camps de treball forçats i dels batallons disciplinaris... això explicat en directe i a través de la seva veu, té molta més força que si ho recollíssim en un llibre. Els vam preguntar sobre les condicions de vida a les presons, sobre els companys de captiveri que van afusellar... Algunes de les declaracions són realment colpidores, expliquen vivències que fan posar la pell de gallina. És una autèntica denúncia de les atrocitats del franquisme. Volem que el web constitueixi també un reconeixement a aquestes persones que van patir tota mena de privacions
El web contindrà un total de dotze hores de gravació. Per a la presentació estem preparant una tria de declaracions de les quaranta persones entrevistades. El reportatge que es projectarà durarà una hora i quart i serà un tast de la web, que també va acompanyada de molts documents.
- Podries presentar de forma breu quines feines realitzes habitualment?
- Tinc dos àmbits de treball: el de la difusió artística, a la Diputació de Barcelona, on treballo de gestor cultural, i el de la història, on des de fa molts anys faig treballs de recerca. Sóc llicenciat en història contemporània i m’ha apassionat sempre furgar en arxius per intentar trobar documentació de Manresa, contextualitzar-la i donar-la a conèixer. De tant en tant també faig xerrades als alumnes de batxillerat dels instituts sobre temes de memòria històrica, com la repressió, les fosses comunes, Amat-Piniella..., si bé mai m’he dedicat a la docència.
- Quan vas començar els teus primers treballs un cop llicenciat, vas pensar que acabaries fent història local de la ciutat de Manresa?
- Ja de seguida vaig començar a treballar el període de la República i la Guerra Civil a Manresa, que m’interessava moltíssim. Vaig poder constatar que el tema donava molt de si i era apassionant investigar-lo a fons, tenint en compte, a més, el gran desconeixement que hi havia d’aquella època. La història d’aquell període és molt rica, ja que Manresa era la setena ciutat de Catalunya i tenia un protagonisme molt accentuat en diversos àmbits (el cultural, el polític, el del moviment obrer...) i, per tant, permetia realitzar molts estudis. L’existència d’un fons documental molt voluminós a l’Arxiu Comarcal del Bages va esperonar del tot aquesta tasca.
Al costat de la recerca en arxius, el 1978 vaig començar a fer servir també la memòria oral, amb entrevistes a testimonis de l’època, per tal de procurar ampliar la informació dels temes tractats .
Joaquim Aloy va ser Premi Bages de Cultura l'any 2007. Àlex Gómez Ribera
- Vas rebre algun tipus de suport econòmic o ajuda institucional en els teus primers treballs?
- De suports en vam tenir... però pocs. Algun de l’Ajuntament i, sobretot, del Centre d’Història Contemporània, que dirigia Josep Benet. Aquest centre, als inicis dels anys 80, ens va encarregar també l’estudi del cost humà de la guerra a la comarca del Bages. Posteriorment l’Ajuntament també ens ha fet algun encàrrec, com el documental del franquisme a Manresa. Tanmateix, la majoria de produccions (com el documental sobre els bombardeigs franquistes, els webs, les exposicions, etc.) són propostes nostres per a la realització de les quals sol•licitem suport. Els darrers anys els ajuts del Memorial Democràtic ens han permès executar projectes molt ambiciosos en poc temps. Sense el seu ajut, alguns d’aquests projectes no existirien o hauríem tardat anys a enllestir-los.
- Actualment ets el president de l’Associació Memòria i Història de Manresa, un grup de persones que els apassiona la història i que volen investigar i donar a conèixer el passat recent de Manresa. Com va sorgir l’idea de crear l’Associació Memòria i Història de Manresa?
- Volíem crear una entitat molt operativa, que facilités portar a terme alguns dels nombrosos projectes relacionats amb la memòria històrica de Manresa que teníem al cap.
L’associació és recent, neix el febrer del 2006, si bé amb un altre nom, Grup d’Estudis per a la Recerca i Difusió de la Memòria Històrica de Manresa. El gener del 2009 es va passar a denominar Associació Memòria i Història de Manresa
L’Associació té com a objectiu elaborar i impulsar projectes sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme a Manresa i intentar donar a conèixer els resultats a un públic el més ampli possible, pensant molt especialment amb els joves, i utilitzant sovint les noves tecnologies, per les seves enormes possibilitats de difusió.
Quan es crea l’associació el 2006, el domini memoria.cat venia a ser una pàgina personal on havia agrupat diferents treballs d’història que jo havia anat fent els darrers anys. Aleshores ja portàvem 10 webs fets conjuntament amb el meu fill, que és dissenyador gràfic. A partir de la constitució de l’entitat, vaig creure que el memoria.cat havia de passar a ser el web oficial de l’associació, que agrupés els treballs d’història de tots els membres de l’associació. I així és. Ara ja inclou 13 webs i un munt d’informació més sobre.
Joaquim Aloy és president d'Associació Memòria i Història de Manresa. Àlex Gómez Ribera
- Creus que la ciutadania d’avui en dia té interès en la història local de Manresa, o únicament per commemorar efemèrides i anècdotes?
- Les efemèrides poden ajudar a conèixer un personatge, un fet o un capítol de la història i es bo aprofitar-les. D’interès per a la història, en general n’hi ha força. D’una banda, el de la gent gran que ha viscut la guerra i el franquisme i que valoren que, després de desaparèixer la llosa de silenci que va comportar la dictadura, ara es pugui tractar obertament, i amb aportacions documentals d’arxius militars que fins fa poc no s’hi tenia accés. Tot i així, encara hi ha gent gran, que té certa por a parlar de determinats temes. D’altra banda, també veig molta gent jove interessada. Aquest interès ho constato sovint en aquestes xerrades als instituts que comentava abans. Malgrat tot, és evident que n’hi hauria d’haver molt més d’interès i aquest és un dels grans reptes que ha d’afrontar la nostra societat: la de conèixer a bastament el nostre passat col•lectiu.
- Per últim, ens pots dir quin és el darrer projecte en el que estàs treballant?
- El més immediat és el projecte que presentarem el 19 d’octubre a La Plana de l’Om. L’hem fet en Jordi Basiana, en Pere Gasol i jo. És una nova web amb quaranta entrevistes, de les quals vint són a persones que van estar als camps de concentració o a les presons franquistes des de l’any 1939 fins a 1975 (s’acaba amb les detencions del PSUC l’octubre del 1975). Les altres vint entrevistes són a familiars de presos que van morir, i per tant, hem entrevistat a les viudes o els seus fills.
La nova web es titula: “La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes”, i donem molta importància al testimoni dels protagonistes, de com els torturaven, de la fam que patien, de com agafaven sarna, rodejats de puces per tot arreu... dels camps de treball forçats i dels batallons disciplinaris... això explicat en directe i a través de la seva veu, té molta més força que si ho recollíssim en un llibre. Els vam preguntar sobre les condicions de vida a les presons, sobre els companys de captiveri que van afusellar... Algunes de les declaracions són realment colpidores, expliquen vivències que fan posar la pell de gallina. És una autèntica denúncia de les atrocitats del franquisme. Volem que el web constitueixi també un reconeixement a aquestes persones que van patir tota mena de privacions
El web contindrà un total de dotze hores de gravació. Per a la presentació estem preparant una tria de declaracions de les quaranta persones entrevistades. El reportatge que es projectarà durarà una hora i quart i serà un tast de la web, que també va acompanyada de molts documents.
(Entrevista publicada a Manresainfo.cat el 26/9/09)
