Ja era hora: la tortura a TV3
Algunes sentències de Martxelo Otamendi ahir a TV3:
"L'estat de dret no ha funcionat perquè hi ha alguns poders policials que són dins dels poders de l'Estat, independentment de qui hi hagi a la superfície política".
"En començar els interrogatoris em van dir: 'Això és la Guàrdia Civil', com dient aquí hi ha un codi propi i oblida't dels codis de garanties processals, de garanties de la consistució, del dret a no declarar, del drets dels periodistes a no revelar la informació…".
"La Guàrdia Civil presenta un informe a un jutge que acaba arribant a l'Audiència Nacional i el jutge diu 'aquesta és la meva, seré famós. Garzón va tancar el diari Egin el 1998 i jo en tancaré un altre amb acusacions que no tenen cap base'"
"Si d'alguna cosa no s'ha parlat en tot aquest temps de judicis ha estat del finançament per part d'ETA"
"[Vam entrevistar ETA] perquè és d'interès informatiu. Vostè creu que TV3 no faria una entrevista amb ETA si pogués?"
"Garzón va signar uns autos on deia que les entrevistes que vaig fer eren legals, d'interès públic, constitucionals i que l'únic que cometia delictes és l'entrevistat i no l'entrevistador".
"Ningú sap com vaig aconseguir fer entrevsites a ETA. Bé, excepte la Guàrdia Civil, que ho sap perquè em va torturar per tal que els ho digués"
"La informació que la Guàrdia Civil em va treure no la van passar al jutge ja que la investigació del cas Egunkaria no té res a veure amb les entrevistes".
"La Guàrdia Civil em va dir 'Ara ens expicaràs el que no vas explicar a Garzón' [emparant-se en el dret de secret professional, Otamendi no va explicar res a Garzón de les entrevsites] i jo vaig dir 'no parlaré, sóc periodista i tinc dret al secret professional'".
"El 90% de les tortures que em van fer anaven destinades a obtenir informació sobre la feina que jo havia realitzat, no només pel suposat finançament de l'Egunkaria per part d'ETA"
"Només arribar em van dir: 'Otamendi això és la Guàrdia Civil i ara començaràs un viatge de cinc dies en el qual el primer dia és dur, el segon és més dur que el primer, el tercer és més dur que el segon… Per tant, comença a cantar que aquí canta tothom'".
"Hi ha una mena de deixar fer en nom de l'eficàcia antiterrorista".
"Totes aquestes persones que diuen que no es trotura, tant de bo que mai la Guàrdia Civil els confongui amb algú que té informaicó d'ETA".
"Vaig ser objecte de vexacions homofòbiques relatives a la meva vida privada. Van arribar a dir-me que havien interrogat prèviament a amics meus personals, que havien obtingut informació sobre els meus gustos sexuals i em van obligar, nu, a col·locar-me en una posició sexual concreta. Em van dir 'Hem estat amb els teus amics i ens han dit que aquesta és la posició sexual que més t'agrada, per tant posa't així'. En aquell moment tu arribes a pensar que aquestes bèsties són capaces d'irrompre a la vida privada dels teus amics i obligar-los a cedir informació".
"Això s'aclarirà. S'està aclarint a Xile, a Argentina… I que no m'acusin de comparar l'Estat espanyol amb Xile o Argentina, ja que és molt més greu la tortura en una democràcia que en una dictadura. La tortura és consbustancial al sistema de la dictadura. Si quelcom distingeix la democràcia és que hi ha garnaties i no es tortura".
"[En referència a la denúncia de tortures per part d'AI] Quan governava el PP el director de la guàrdia civil era membre d'Amnistia Internacional".
No cal dir res més. Només que ja era hora que aquesta crua realitat (la tortura, practicada a catalans i a bascos) sortís a la llum també als mitjans de comunicació d'ordre. És hora que l'opinió pública conegui "l'Estat de dret" on creu que viu.
En aquests vídeos Martxelo Otamendi explica, dia per dia i detalladament, tot el que els gossos de l'Estat li van fer:
"En començar els interrogatoris em van dir: 'Això és la Guàrdia Civil', com dient aquí hi ha un codi propi i oblida't dels codis de garanties processals, de garanties de la consistució, del dret a no declarar, del drets dels periodistes a no revelar la informació…".
"La Guàrdia Civil presenta un informe a un jutge que acaba arribant a l'Audiència Nacional i el jutge diu 'aquesta és la meva, seré famós. Garzón va tancar el diari Egin el 1998 i jo en tancaré un altre amb acusacions que no tenen cap base'"
"Si d'alguna cosa no s'ha parlat en tot aquest temps de judicis ha estat del finançament per part d'ETA"
"[Vam entrevistar ETA] perquè és d'interès informatiu. Vostè creu que TV3 no faria una entrevista amb ETA si pogués?"
"Garzón va signar uns autos on deia que les entrevistes que vaig fer eren legals, d'interès públic, constitucionals i que l'únic que cometia delictes és l'entrevistat i no l'entrevistador".
"Ningú sap com vaig aconseguir fer entrevsites a ETA. Bé, excepte la Guàrdia Civil, que ho sap perquè em va torturar per tal que els ho digués"
"La informació que la Guàrdia Civil em va treure no la van passar al jutge ja que la investigació del cas Egunkaria no té res a veure amb les entrevistes".
"La Guàrdia Civil em va dir 'Ara ens expicaràs el que no vas explicar a Garzón' [emparant-se en el dret de secret professional, Otamendi no va explicar res a Garzón de les entrevsites] i jo vaig dir 'no parlaré, sóc periodista i tinc dret al secret professional'".
"El 90% de les tortures que em van fer anaven destinades a obtenir informació sobre la feina que jo havia realitzat, no només pel suposat finançament de l'Egunkaria per part d'ETA"
"Només arribar em van dir: 'Otamendi això és la Guàrdia Civil i ara començaràs un viatge de cinc dies en el qual el primer dia és dur, el segon és més dur que el primer, el tercer és més dur que el segon… Per tant, comença a cantar que aquí canta tothom'".
"Hi ha una mena de deixar fer en nom de l'eficàcia antiterrorista".
"Totes aquestes persones que diuen que no es trotura, tant de bo que mai la Guàrdia Civil els confongui amb algú que té informaicó d'ETA".
"Vaig ser objecte de vexacions homofòbiques relatives a la meva vida privada. Van arribar a dir-me que havien interrogat prèviament a amics meus personals, que havien obtingut informació sobre els meus gustos sexuals i em van obligar, nu, a col·locar-me en una posició sexual concreta. Em van dir 'Hem estat amb els teus amics i ens han dit que aquesta és la posició sexual que més t'agrada, per tant posa't així'. En aquell moment tu arribes a pensar que aquestes bèsties són capaces d'irrompre a la vida privada dels teus amics i obligar-los a cedir informació".
"Això s'aclarirà. S'està aclarint a Xile, a Argentina… I que no m'acusin de comparar l'Estat espanyol amb Xile o Argentina, ja que és molt més greu la tortura en una democràcia que en una dictadura. La tortura és consbustancial al sistema de la dictadura. Si quelcom distingeix la democràcia és que hi ha garnaties i no es tortura".
"[En referència a la denúncia de tortures per part d'AI] Quan governava el PP el director de la guàrdia civil era membre d'Amnistia Internacional".
No cal dir res més. Només que ja era hora que aquesta crua realitat (la tortura, practicada a catalans i a bascos) sortís a la llum també als mitjans de comunicació d'ordre. És hora que l'opinió pública conegui "l'Estat de dret" on creu que viu.
En aquests vídeos Martxelo Otamendi explica, dia per dia i detalladament, tot el que els gossos de l'Estat li van fer:
