Idiomes, fulles i ocells (Anímic)
Nota: com m'ha fet saber en Zuma en un comentari, el cas d'Anímic no sería un exemple del que comento en aquest apunt ja que tenen una cantant anglesa. Així doncs, n'hauría d'haver posat un altre. Com també li comento a la resposta al seu comentari, la reflexió és generalitzada en casos de grups que canten en anglès i tenen com a idioma propi el català (o el castellà). Hauría d'haver furgat més en el cas d'Anímic. No és excusa però és possible que no ho hagi fet perquè això passa força sovint, i m'ho continúo preguntant en molts altres casos. En tot cas, disculpeu-me Anímic! :-p
Quan un grup d'aquí canta en anglès em fa com cosa, no ho sé, no hi estic en contra, que cadascú fagi el que vulgui, i no ho dic en el sentit político-patriòtic, si no que ho dic en un sentit diguéssim "creatiu". Quan m'hi trobo em pregunto varies coses: com és que un grup d'aquí s'ha decidit a escriure una cançó en un idioma que no és el seu? Quins són els motius? Ara he d'escoltar aquesta gent que han escrit una cançó amb un idioma que no és el propi? (em fa mandra), la seva creativitat és la mateixa que si escrivissin en el seu idioma o es veu límitada?
A vegades tant me fa i la música m'agrada tant que no li dono tanta importància si passa això, però, per exemple, l'altre dia, em vaig posar a escoltar l'últim disc d'Anímic, "Himalaya", que hi tenen cançons en anglès i en català. Doncs sense adonar-me'n el que faig fer va ser posar en el reproductor només les cançons que canten en català, no ho sé, em va fer mandra posar les que són en anglès. I així em passa a vegades amb altres grups, i amb discs sencers, la meva predisposició a escoltar-los minva.
De totes maneres, Anímic estan molt bé, ara, que sàpiguen que a un que li agrada el que fan a vegades li passa això :-p
"No ploren els dies, no plouen els nens [...]
Els arbres no pensen, però jo penso en ells"
El cel blanc del nord, Anímic
Les fulles fan d'ocell
