Recorde aquell matí de dijous 13 com si fóra ahir. Érem a classe, a primària! Feia 2n a l'escola del meu carrer, la Isabel la Catòlica. Aleshores, érem molt menudets i pràcticament sense (cap) consciència nacional -tenia 8 anys. No alçàvem ni tres pams de terra, però el mestre, Víctor Reig, arribà amb una notícia que contar-nos: "Enric Valor ha mort". Un sarau es montà en aquella aula plena de mocosos. Enric Valor... Enric Valor... és el dels contes? El de les historietes? Ah, sí, l'escriptor de les rondalles! L'home del bigot i les ulleres, d'Alacant o d'un poble pròxim, no? Víctor ens manà una feina col·lectiva a manera d'homenatge, encara que no eixí fora d'aquelles quatre parets. Entre tots, llegiríem "El ferrer de Bèlgida", en férem un resum i, qui sabia dibuixar bé, algunes imatges. Cal remarcar que ens ho vam -almenys jo- passar bé en la seua lectura.
Uns anys després, un creix, llig i es documenta. Va guanyant eixa consciència nacional que adés deia; i ens adonem que ha sigut una peça clau en aquest país, que continua sent-ho des d'allà on està. I és que les vacances ens van deixant orfes: Sanchis Guarner, Fuster, Estellés, Ovidi, Enric Valor, Montleón... Qui no ha vist mai la famosa "Flexió Verbal"? Ni les rondalles, com la del "Gegant del Romaní" o "El Príncep desmemoriat"? Ni la seua obra novel·lística, encapçalada per "L'ambició d'Aleix"?
Enric Valor i Vives ens deixà fa deu anys, el 2000. No vaig tenir la sort de conéixer-lo en persona: malhauradament, no he conegut cap dels pares que suara he citat, encara que me'ls imagine escrivint mentre jo contemple els seus escrits o escolte la seua música. Amb un català polit, i en la seua versió valenciana. Llàstima que totes eixes acadèmies d'ara s'empenyen a modificar-lo i espanyolitzar-lo.
Curiosament va nàixer un 22 d'agost, com jo.
Al bloc de Gàlim (http://blocs.mesvilaweb.cat/albinyana) trobareu informació més detallada sobre aquest mestre dels mestres.
