Sobre la immigració, des de Vic
Ara que Vic torna a estar a l'ull de l'huracà pel tema de la immigració, torno a comprovar que sobre aquest tema només tinc dues certeses: una, que no tinc la solució màgica; dues, que no la té ningú més. Això no ens ha d'impedir reflexionar-hi, sobretot amb el màxim de racionalitat i cap fred, i el mínim d'emocions. (segueix...)
L'any 1991, a Vic només hi havia un 1% d'immigrants, i només a casa
seva sabien que l'Anglada s'havia presentat per l'ultraespanyolista Frente Nacional a les
europees de dos anys abans.
L'any 1991 jo vivia a Creil, a 60 km al nord de París. Una vila de la mida de Vic (32.000 habitants), famosa des de poc abans pel tema dels mocadors islàmics a l'escola. Un vespre, baixant a París amb rodalies, a l'alçada de Saint Denis vaig alçar la vista del diari per adonar-me que era l'únic blanc de tot el vagó.
L'any 1991, a França hi havia més de 3,5 milions d'immigrants (un 6,3% global), majoritàriament magribins, seguits dels subsaharians. En alguns llocs quasi no n'hi havia, en d'altres se superaven fàcilment proporcions del 20 i el 30%. Com a Vic ara, per exemple.
El FN de Le Pen, gràcies a l'aprenent de bruixot de Mitterrand, va aconseguir entrar a alguns ajuntaments del sud, i a l'Assemblea Nacional. El 2002 va arribar a la segona volta de les presidencials amb Chirac, desplaçant el socialista Jospin. No ha tornat a passar cap cop més a la segona volta.
El 2010, Sarkozy és president de França, hi segueixen havent-hi uns 3,5 milions d'immmigrants, i no només no s'hi ha instal·lat cap règim islàmic sinó que segueix sent majoritàriament cristiana. Hi ha uns 2 milions d'aturats, una mica menys que vint anys enrera.
Molts altres països europeus, com Alemanya, Regne Unit, Holanda, Suïssa, Suècia, Àustria, Itàlia, etc. tenen situacions similars també des de fa dècades. Encara esperen que algú tingui la solució màgica.
No sé quina és la solució, però sí que sé quina no ho és: l'oportunisme que s'aprofita de pors irracionals.
Jo tinc por de les serps. Sempre n'he tingut, com molta gent. Quan era petit, no podia ni tocar la foto d'una serp. De més gran, vaig anar racionalitzant la meva por, que no va desaparèixer, però almenys no m'impedia veure les serps darrera els vidres dels terraris dels zoos. Més tard vaig aprendre que moltes fòbies són mecanismes instintius de protecció davant dels perills, que tenim gràcies a la selecció natural (els que no tenien por de les serps tenien més probabilitats de morir d'una mossegada abans d'arribar a reproduir-se i passar els seus gens no porucs a la generació següent).
Una altra por instintiva molt comuna és la por al diferent, que pot derivar en fòbia, la xenofòbia. Originalment, també era un mecanisme de protecció: quan més diferent fos el que et trobessis, més probabilitat que fos un depredador o un competidor, per la qual cosa corries riscos si t'hi acostaves confiat.
Molta gent (la majoria) no és conscient de fins a quin punt tenim arrelada aquesta por de manera inconscient, cosa que facilita molt les coses als oportunistes que sí que ho saben, i que per això l'exploten.
Aquests oportunistes juguen amb la por a l'altre, i en lloc de racionalitzar-la, com s'ha fet amb els instints agressius (matar l'altre per resoldre diferències ha passat de ser una bona estratègia evolutiva a ser un delicte penat fins i tot -oh, ironia!- amb la mort), es dediquen a exacerbar-les, inventant-se motius inexistents per fer-la augmentar, per sortir després dient que ells resoldrien el problema.
Perquè cal dir que estar envoltat d'estrangers de color de pell diferent, fins i tot en proporcions més grans que les d'ara, no sempre ha estat un problema. Fins i tot ha estat un signe de riquesa material fins fa menys de dos segles, quan l'esclavatge era una factor econòmic de primer ordre. Per sort, com en el tema de la violència, l'esclavatge també ha esdevingut delicte.
Si tots intentem racionalitzar el tema de la immigració, i fem les coses ben fetes, clares i transparents per tothom, potser no arribarem a la solució màgica, però ens hi acostarem més. I quan dic racionalitzar, vull dir: ni la miserable exacerbació de la por, ni la seva negació, fent com si els immigrants fossin calcats als autòctons.
Amb tot això, no sé si fins a quin punt les mesures de l'ajuntament de Vic són encertades o no, i si seran efectives o no. Per ara, només sé que intenten, precisament, racionalitzar la qüestió, i que obliguen tothom a prendre posició. Tant de bo serveixin per ajudar a esvair pors i desenmascarar oportunistes farsants amb agendes poc clares.
L'any 1991 jo vivia a Creil, a 60 km al nord de París. Una vila de la mida de Vic (32.000 habitants), famosa des de poc abans pel tema dels mocadors islàmics a l'escola. Un vespre, baixant a París amb rodalies, a l'alçada de Saint Denis vaig alçar la vista del diari per adonar-me que era l'únic blanc de tot el vagó.
L'any 1991, a França hi havia més de 3,5 milions d'immigrants (un 6,3% global), majoritàriament magribins, seguits dels subsaharians. En alguns llocs quasi no n'hi havia, en d'altres se superaven fàcilment proporcions del 20 i el 30%. Com a Vic ara, per exemple.
El FN de Le Pen, gràcies a l'aprenent de bruixot de Mitterrand, va aconseguir entrar a alguns ajuntaments del sud, i a l'Assemblea Nacional. El 2002 va arribar a la segona volta de les presidencials amb Chirac, desplaçant el socialista Jospin. No ha tornat a passar cap cop més a la segona volta.
El 2010, Sarkozy és president de França, hi segueixen havent-hi uns 3,5 milions d'immmigrants, i no només no s'hi ha instal·lat cap règim islàmic sinó que segueix sent majoritàriament cristiana. Hi ha uns 2 milions d'aturats, una mica menys que vint anys enrera.
Molts altres països europeus, com Alemanya, Regne Unit, Holanda, Suïssa, Suècia, Àustria, Itàlia, etc. tenen situacions similars també des de fa dècades. Encara esperen que algú tingui la solució màgica.
No sé quina és la solució, però sí que sé quina no ho és: l'oportunisme que s'aprofita de pors irracionals.
Jo tinc por de les serps. Sempre n'he tingut, com molta gent. Quan era petit, no podia ni tocar la foto d'una serp. De més gran, vaig anar racionalitzant la meva por, que no va desaparèixer, però almenys no m'impedia veure les serps darrera els vidres dels terraris dels zoos. Més tard vaig aprendre que moltes fòbies són mecanismes instintius de protecció davant dels perills, que tenim gràcies a la selecció natural (els que no tenien por de les serps tenien més probabilitats de morir d'una mossegada abans d'arribar a reproduir-se i passar els seus gens no porucs a la generació següent).
Una altra por instintiva molt comuna és la por al diferent, que pot derivar en fòbia, la xenofòbia. Originalment, també era un mecanisme de protecció: quan més diferent fos el que et trobessis, més probabilitat que fos un depredador o un competidor, per la qual cosa corries riscos si t'hi acostaves confiat.
Molta gent (la majoria) no és conscient de fins a quin punt tenim arrelada aquesta por de manera inconscient, cosa que facilita molt les coses als oportunistes que sí que ho saben, i que per això l'exploten.
Aquests oportunistes juguen amb la por a l'altre, i en lloc de racionalitzar-la, com s'ha fet amb els instints agressius (matar l'altre per resoldre diferències ha passat de ser una bona estratègia evolutiva a ser un delicte penat fins i tot -oh, ironia!- amb la mort), es dediquen a exacerbar-les, inventant-se motius inexistents per fer-la augmentar, per sortir després dient que ells resoldrien el problema.
Perquè cal dir que estar envoltat d'estrangers de color de pell diferent, fins i tot en proporcions més grans que les d'ara, no sempre ha estat un problema. Fins i tot ha estat un signe de riquesa material fins fa menys de dos segles, quan l'esclavatge era una factor econòmic de primer ordre. Per sort, com en el tema de la violència, l'esclavatge també ha esdevingut delicte.
Si tots intentem racionalitzar el tema de la immigració, i fem les coses ben fetes, clares i transparents per tothom, potser no arribarem a la solució màgica, però ens hi acostarem més. I quan dic racionalitzar, vull dir: ni la miserable exacerbació de la por, ni la seva negació, fent com si els immigrants fossin calcats als autòctons.
Amb tot això, no sé si fins a quin punt les mesures de l'ajuntament de Vic són encertades o no, i si seran efectives o no. Per ara, només sé que intenten, precisament, racionalitzar la qüestió, i que obliguen tothom a prendre posició. Tant de bo serveixin per ajudar a esvair pors i desenmascarar oportunistes farsants amb agendes poc clares.
