L'anunci de l´alcalde Barcelona, proposant organitzar l'Olímpiada d'hivern de l' any 2022, ha deixat a mig país bocabadat i a l' altre mig estupefacte, pel que suposa de manca absoluta d´imaginació ( Portabella dixit ) i desesperació electoral com han denunciat els convergents. A banda de l' equivocat model territorial que hi ha darrera de la proposta, no sembla que li correspongui a l' Alcalde de la capital de Catalunya, liderar el possible desenvolupament de les comarques del Pirineu, amb un esdeveniment olímpic que s' ha de fer gairebé tot en un entorn natural i que organitzat amb ulls capitalins seria molt poc sostenible. Entendria una olimpíada pirinenca encapçalada des del territori - Andorra seria la millor opció per obtenir la col·laboració de les dues vessants pirenaiques-, tot i els i riscos que igualment suposaria pel Pirineu, amb qui seria també exigible el compliment de mesures de protecció mediambientals, en defensa d' un espai que ha estat greument alterat en els darrers anys. Donar suport a la proposta de l'alcalde d'una metròpoli, allunyada culturalment i geogràficament del pirineu, sense reflexionar-hi abans, és una olímpica fugida endavant, que a part de donar aire a un alcalde políticament perdedor, legitimitaria un model de país que voldria convertir els territoris de muntanya en un gran parc temàtic.
