VilaWeb.cat
DESENES
dfigueres | enllaç permanent | dilluns, 11 de gener de 2010 | 10:49h

TXETXÈNIA, DEU ANYS DESPRÉS

Els bombardejos eixorden la població civil refugiada on pot: és la primera por. Quan els projectils deixen de caure, arriba la segona. Potser la pitjor. El brogit dels tancs trepitjant la mica de silenci alliberador. Són tancs amb matrícules falses o directament sense matrícules. Homes amb passamuntanyes treuen els homes de casa. Busquen terroristes. Els reuneixen a tots i se’ls emporten fora del poble. En naus abandonades, agents del FSB, el KGB d’ara, han aixecat el que se’n diu “punts de filtració”. La filtració consisteix en tot tipus de tortures. Busquen informació entre crit i crit. Mentrestant, al poble, els soldats s’han instal•lat a les cases sense homes. Les dones, al contrari dels crits dels seus homes, que són cap enfora, els seus de crits, són cap endins. Si se sap que han estat amb els soldats, encara que sigui sense el seu consentiment, pot ser que les repudiïn. Que no les vulguin. Per això callen. La por. La por ho amara tot. Ho amarava tot fa deu anys i ho amara en l’actualitat a Txetxènia.

Això ens ho explica Usam Baysaev, de rostre colrat, és membre de la ONG russa Memorial. L’ONG que decidí deixar Txetxènia a l’estiu: l’assassinat de Natàlia Estemírova i de Zalema Sadulaieva i el seu marit, van fer-los dir prou. Una petita recompensa: el premi Sakharov 2009 tot just donat pel Parlament Europeu per la seva tasca humanitària. L’ONG catalana Lliga dels Drets dels Pobles, a través de la seva campanya “Txetxènia, trenquem el silenci”, l’ha convidat a Barcelona per fer-nos recordar aquests deu anys de barbàrie. Baysaev també ens diu que ara la situació és pitjor. Parla de “txetxenització”. Ramzan Kadírov, el governant titella investit per Putin, ha instaurat una dictadura al culte del seu ínfim senderi. Ara ja no cal que els soldats o els assassins del FSB entrin a Txetxènia. S’ha aconseguit la macabre divisió entre els qui acusen als seus propis veïns davant les autoritats i els que han de fugir a la muntanya a unir-se a les milícies si no volen ser “filtrats”.

Basayeb no és l’únic que ha vingut a parlar-nos de la situació a Txetxènia, a Rússia. Al seu costat, cabell de cendra esborrifat, Andrei Nekràsov ens mostra el seu documental Desconfiança. Parla de com el setembre de 1999, tot just Putin nomenat nou Primer Ministre, unes explosions a diferents edificis de cases a Rússia, causen més de 300 morts i nombrosos ferits. De com de seguida s’atribueix aquestes explosions als terroristes txetxens i s’anuncia una segona guerra contra la república caucàsica. Però tot plegat fa pudor de socarrim. Una nit, la policia de Riazan, és alertada: uns sospitosos estan fent alguna cosa al soterrani d’un edifici de pisos. El policia que revisa què hi ha al soterrani, puja blanc com el paper. Fa desallotjar tot el bloc i el districte sencer. Es reparteixen retrats robots dels qui han pogut posar explosius als mateixos fonaments de l’edifici. Hi ha detinguts. Però tot plegat es tapa. Els detinguts s’identifiquen com agents del FSB. Al cap de dos dies, el FSB diu que als sacs trobats només hi havia sucre i que allò només eren maniobres. Tot això ho mostra Nekràsov al seu documental. També hi ha por. Diferent. La por que siguin tan pocs els que vegin que Rússia és un estat policial.

 Per què Putin va voler insistir en Txetxènia de nou? Ningú ho sap. Segons Basayeb, a l’abril i a l’estiu, s’envià un fort contingent a la zona que feia pressagiar el pitjor. Els atemptats als pisos, foren la metxa d’una bomba que ja estava preparada, doncs? Possiblement. Putin necessitava una bona campanya electoral per sortir victoriós a les eleccions del 2000. Ho aconseguí amb molts, molts morts a l’esquena. Ningú no els tornarà als seus familiars, com no tornaran Anna Politkòvskaia, Stanislav Markelov, Anastàsia Baburova o la mateixa Natàlia Estemírova. L’única cosa que podem fer és dir que aquestes coses passaven i passen. L’única cosa que podem fer és no callar. L’única cosa que podem fer és trencar el silenci.

                                                              (Article publicat al Punt el dia 11/01/10)


Nom:
Plana web:
Adreça electrónica:
Títol:
Comentari:

Escriu les paraules del requadre separades per un espai:

Si no entens les paraules, clica el botó «Actualitza» (situat a la dreta del requadre) perquè n'apareguin de noves.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • 011a. Facebook
    Perfil al Facebook de David Figueres Felip
  • 011.David Figueres (Reus, 1974)
    El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador. De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida. Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
  • 3.Catosfera
    catosfera
  • Això és d'ells
    Coses de tele
  • "...amb les ungles enceses de la nit"
    Recull de poemes meus recitats per mi mateix
  • Amb les ungles enceses de la nit
    Bloc de l'espectacle poètic que hem creat amb el guitarrista Nadim Majure
  • Anant pel món
    Passejades, llocs, viatges, indrets...
  • Anna Politkòvskaia: ni oblit ni silenci
    Apunts al voltant de l'assassinat de la periodista russa Anna Politkvòskaia
  • Arpegis
    Música i coses així de fer sorolls bonics amb instruments
  • Cardiologia variable
    De tot que ens hi fan a aquest que fa bum-bum
  • Catosfera 2008
    Cròniques sobre la Catosfera de Granollers
  • Comptador
    Els apunts més llegits de cada mes
  • Dards d'Art
    Tot fent diana a la pintura, l'escultura, les projeccions, les instal·lacions...
  • En contes d'estiu... (2006)
    Sèrie de 10 contes que vaig escriure durant l'estiu del 2006
  • Ferrateriana
    Sobre el crític, poeta i lingüista Gabriel Ferrater
  • Han dit altres
    ...veus millors que aquesta meva
  • Lírica lleugera
    Un glop d'ironia i humor
  • L'ombra de Yorick
    Quan s'apaguen els llums i s'obre el teló
  • Negre sobre blanc
    Literatura i lletraferidures variades
  • No passaran!
    Amb el puny alçat, malgrat tot
  • Ofici de tenebres
    Tot el que vaig aprenent d'aquesta mania meva d'arrenglerar mots i paraules
  • Passa a les millors famílies
    (amb veu asmàtica) La famiglia...!
  • PEN Català
    Actes i activitats d'aquesta entitat de la qual formo part del seu Comitè d'Escriptors Empresonats.
  • Quadern d'atzars
    De tapa dura i escrit a mà
  • Sunset Bulevard
    Quan s'apaguen els llums i s'encèn el projector
  • Tribuna
    Apunts de política

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats