L'experiment de Colin Beavan
En Colin Beavan és un escriptor i blocaire estatunidenc que va passar un any sencer de la seva vida, juntament amb la seva familia, sense contaminar.
On Earth as it is in Heaven - Ennio Morricone, de la B. S. O. de The Mission
On Earth as it is in Heaven - Ennio Morricone, de la B. S. O. de The Mission
Un dia, aquest escriptor va decidir deixar de consumir de la manera salvatge que creu que la societat occidental consumeix i va deixar de contaminar. Per això, amb el suport de la seva familia, va deixar de fer servir el cotxe, el metro, el tren, el bus i es van passar a la bicileta i a l'anar a peu. També va desendollar tots els aparells elèctrics, va guardar les pil·les, va deixar de fer servir el paper higiènic que la majoria d'occidentals fem servir i va començar a viure com si no existíssin les múltiples comoditats que la electricitat i el petroli ens han proporcionat el segle XX. A aquell projecte li va posar No Impact Project.
En Colin Beavan explica moltes de les experiències d'aquest any en un llibre que va publicar poc després titul·lat No impact man. Com s'ho feien per rentar la roba? I per viure sense tele, ni ràdio, ni nevera, ni planxa, ni forn, ni microones, ni telèfon, ni alarma-despertador? No menjàven carn ni peix perquè tampoc no menjàven rès que hagués estat produït a més de 200 kilòmetres de casa seva ja que, segons Beavan, la producció de carn és una de les majors causants del canvi climàtic. Però a part de les dificultats d'aquest tipus de vida, Beavan explica que van descobrir molts altres aspectes positius a part de la contribució al respecte del mediambient, com per exemple una dieta més saludable amb els vegetals, fer més exercici anant a peu o en bicicleta, tenint més estones de pau i de conversa amb la família degut a la manca de distraccions com la tele o la ràdio.
És interessant també d'aquest experiment el fet que s'hagi dut a terme per un nordamericà als Estats Units; un dels països més consumistes i on es fomenta més el consumisme de tot el planeta. Diu Beavan que els nordamericans tenen l'esperit consumista molt arrelat i que no és gens sencill fer-los entendre que es pot viure sense consumir tan salvatgement. I que una persona més consumista no és una persona més feliç.
Ara que hem passat dos grans esdeveniments, un és el Nadal i les festes i l'altre la Cimera del Clima de Copenhaguen, convindria pensar molt seriosament en fer entendre als polítics i potser a la societat civil abans de que cal reduïr el consum tant energètic com de productes per millorar la qualitat de vida en el planeta i per mirar d'aturar aquest desgast salvatge dels recursos de la terra. Queda clar que a Copenhaguen no s'ha aconseguit rès o gairebé rès i ha de quedar més clar encara que no s'ha arribat ni de lluny als mínims als que es pretenía arribar amb aquesta enèssima Cimera de bones voluntats però de moltes punyetes. Si els polítics no actúen, cal que els ciutadans i les ciutadanes del món actuem sense ells.
Ha det bra. Adjø!
En Colin Beavan explica moltes de les experiències d'aquest any en un llibre que va publicar poc després titul·lat No impact man. Com s'ho feien per rentar la roba? I per viure sense tele, ni ràdio, ni nevera, ni planxa, ni forn, ni microones, ni telèfon, ni alarma-despertador? No menjàven carn ni peix perquè tampoc no menjàven rès que hagués estat produït a més de 200 kilòmetres de casa seva ja que, segons Beavan, la producció de carn és una de les majors causants del canvi climàtic. Però a part de les dificultats d'aquest tipus de vida, Beavan explica que van descobrir molts altres aspectes positius a part de la contribució al respecte del mediambient, com per exemple una dieta més saludable amb els vegetals, fer més exercici anant a peu o en bicicleta, tenint més estones de pau i de conversa amb la família degut a la manca de distraccions com la tele o la ràdio.
És interessant també d'aquest experiment el fet que s'hagi dut a terme per un nordamericà als Estats Units; un dels països més consumistes i on es fomenta més el consumisme de tot el planeta. Diu Beavan que els nordamericans tenen l'esperit consumista molt arrelat i que no és gens sencill fer-los entendre que es pot viure sense consumir tan salvatgement. I que una persona més consumista no és una persona més feliç.
Ara que hem passat dos grans esdeveniments, un és el Nadal i les festes i l'altre la Cimera del Clima de Copenhaguen, convindria pensar molt seriosament en fer entendre als polítics i potser a la societat civil abans de que cal reduïr el consum tant energètic com de productes per millorar la qualitat de vida en el planeta i per mirar d'aturar aquest desgast salvatge dels recursos de la terra. Queda clar que a Copenhaguen no s'ha aconseguit rès o gairebé rès i ha de quedar més clar encara que no s'ha arribat ni de lluny als mínims als que es pretenía arribar amb aquesta enèssima Cimera de bones voluntats però de moltes punyetes. Si els polítics no actúen, cal que els ciutadans i les ciutadanes del món actuem sense ells.
Ha det bra. Adjø!
