Petita feina per a pallasso vell
Petita feina per a pallasso vell és una obra de teatre del dramaturg romanès Matéï Visniec que es representa aquests dies a la Sala Muntaner de Barcelona. Espectacular! Imperdible! La millor obra de Visniec que es fa a Barcelona actualment, com diría algún diàri. Us asseguro que és una de les millors obres de teatre que he vist mai.
Friday I'm in love - The Cure
Friday I'm in love - The Cure
Aquest divendres me'l vaig passar a Barcelona buscant coses concretes i coses inconcretes pel centre. Vaig estar passejant malgrat el fred. I quan se'm gelaven les pestanyes corria a refugiar-me a algún cafè. Així tot el dia. Una cosa tenia clara, al vespre volia anar a veure Petita feina per a pallasso vell a la Muntaner. Feia dies que tenia un petit post-it groc amb aquest assumpte enganxat al nas. L'obra era a les 20'30 h. i jo vaig arribar a les 20 h. Hi havia una cua de nassos però vaig trobar entrada.
Petita feina per a pallasso vell és la història de 3 pallassos vells que, havent llegit un anunci al diàri en què s'ofereix precisament una petita feina per a un pallasso vell, acudeixen a la cita. Hi ha una porta, són les 6, o no, i ben aviat arriben en Nicolló i en Filippo amb les seves enormes maletes disposats a opositar per a la feina. El què no saben és que els tocarà esperar. I mentres esperen arriba el tercer candidat; en Peppino. A partir d'aquí els 3 pallassos comencen a repassar les seves vides, a explicar les seves misèries i a teixir un macramé de veritats i de mentides, amb molta gràcia i molta mala llet.
L'obra està dirigida per en Ramon Simó, director i escenògraf, i professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. Un dia, fa un parell d'anys, em va entrevistar quan vaig fer les proves per entrar a l'Institut per saber quines eren les meves intencions com a alumne. La interpretació va a càrrec d'en Jordi Martínez (el calb de Ventdelplà, per als qui dubtin), en Joan Montanyes (Monti) i en Claret Papiol (Claret Clown). Amb ells 3 damunt de l'escenàri, una porta, dos bancs i 3 maletes amb tot d'objectes que només un pallasso podria tenir, l'obra lisca i llisca suaument durant l'hora i mitja que dura. El riure és constant. És com una pallassada dins de la pallassada. Són 3 pallassos que ensenyen la seva humanitat d'una manera terriblement dolça i crua alhora. I rialla rera rialla fins als minuts finals quan les rialles s'encavalquen i no hi ha rès més que rialles. I falta aire i falten pulmons per riure més. Llavors arriben les llàgrimes entre les rialles. Fins que el rictus se't congela i voldríes no riure més. I és quan dius Òstia, que fills de puta. Demà hi torno. Però Petita feina per a pallasso vell acaba els seus dies a la Muntaner aquest diumenge. Tant de bò fagi bolos i torni aviat a Barcelona. O a Badalona. O on sigui perquè la pugui tornar a veure.
Petita feina per a pallasso vell
Autor: Matéï Visniec
Traducció: Ramon Simó
Direcció: Ramon Simó
Ajudant de direcció: Soles Velázquez
Música: Joan Alavedra
Escenografia: Ramon Simó
Vestuari: Mariel Soria
Il·luminació: Quico Gutiérrez
Sò: Ramon Ciercoles
Producció: Centre d'Arts Escèniques de Terrassa i Bitò Produccions
Petita feina per a pallasso vell és la història de 3 pallassos vells que, havent llegit un anunci al diàri en què s'ofereix precisament una petita feina per a un pallasso vell, acudeixen a la cita. Hi ha una porta, són les 6, o no, i ben aviat arriben en Nicolló i en Filippo amb les seves enormes maletes disposats a opositar per a la feina. El què no saben és que els tocarà esperar. I mentres esperen arriba el tercer candidat; en Peppino. A partir d'aquí els 3 pallassos comencen a repassar les seves vides, a explicar les seves misèries i a teixir un macramé de veritats i de mentides, amb molta gràcia i molta mala llet.
L'obra està dirigida per en Ramon Simó, director i escenògraf, i professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. Un dia, fa un parell d'anys, em va entrevistar quan vaig fer les proves per entrar a l'Institut per saber quines eren les meves intencions com a alumne. La interpretació va a càrrec d'en Jordi Martínez (el calb de Ventdelplà, per als qui dubtin), en Joan Montanyes (Monti) i en Claret Papiol (Claret Clown). Amb ells 3 damunt de l'escenàri, una porta, dos bancs i 3 maletes amb tot d'objectes que només un pallasso podria tenir, l'obra lisca i llisca suaument durant l'hora i mitja que dura. El riure és constant. És com una pallassada dins de la pallassada. Són 3 pallassos que ensenyen la seva humanitat d'una manera terriblement dolça i crua alhora. I rialla rera rialla fins als minuts finals quan les rialles s'encavalquen i no hi ha rès més que rialles. I falta aire i falten pulmons per riure més. Llavors arriben les llàgrimes entre les rialles. Fins que el rictus se't congela i voldríes no riure més. I és quan dius Òstia, que fills de puta. Demà hi torno. Però Petita feina per a pallasso vell acaba els seus dies a la Muntaner aquest diumenge. Tant de bò fagi bolos i torni aviat a Barcelona. O a Badalona. O on sigui perquè la pugui tornar a veure.
Petita feina per a pallasso vell
Autor: Matéï Visniec
Traducció: Ramon Simó
Direcció: Ramon Simó
Ajudant de direcció: Soles Velázquez
Música: Joan Alavedra
Escenografia: Ramon Simó
Vestuari: Mariel Soria
Il·luminació: Quico Gutiérrez
Sò: Ramon Ciercoles
Producció: Centre d'Arts Escèniques de Terrassa i Bitò Produccions
