Ens ha
deixat Joan Monleón. Se’n va una
de les nostres figures més mediàtiques, després
d’aproximadament dues dècades de silenci forçós:
el polifacètic artista havia manifestat en diverses ocasions
que s’havia vist obligat a amagar en un calaix les seues inquietuds
creatives i fins i tot va arribar a expressar, amb una constatable
pesantor, la seua decepció per l’oblit institucional i
polític al qual es veia sotmés. Un altre artista
valencià condemnat en vida a l’exili intel·lectual i
lloat i beatificat en obituaris i articles d’opinió, sempre
massa tard, després del seu traspàs.
Va
protagonitzar, en primera persona, les primeres passes de Canal9, al
capdavant d’El show de Joan Monleón;
i no podem oblidar la seua labor en diferents programes de ràdio
i la seua participació en quasi una vintena de pel·lícules.
Però l’àmbit en el qual més el recordarem,
sense dubtes, serà com a peça clau del grup de folk Els
Pavesos, formació que a principis dels anys 70 va portar a
terme una tasca importantíssima pel que respecta a la difusió
de la cultura popular i el patrimoni musical tradicional dels
valencians, recuperant cançons i melodies que avui dia són
imprescindibles en festes, falles i saraus de tota mena.
Des
del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM). Associació de
Músics i Cantants del País Valencià ja s’havia
parlat en un parell de reunions
d’organització dels Premis Ovidi de 2010 d’homenatjar els
Pavesos per la seua trajectòria artística, atés
el delicat estat de salut de Joan Monleón. Com sempre, els
homenatges arriben massa tard.
Article publicat al setmanari El Temps (setmana del 4 de gener de 2010)
