[BRAMS2010] Palma - Comença de nou l'aventura
El passat 30 de desembre vam fer el primer concert de la gira BRAMS 2010, a Palma.
La Plaça Berenguer de Palou (coneguda popularment com la Plaça dels Patins) era el lloc on havíem fet el penúltim concert de gira, just cinc anys enrere.
Foto: Àlex Carmona
La Plaça Berenguer de Palou (coneguda popularment com la Plaça dels Patins) era el lloc on havíem fet el penúltim concert de gira, just cinc anys enrere.
Foto: Àlex Carmona
Durant tot el concert hi va haver un joc curiós entre les diferències i les semblances que la situació anava oferint.
Pujant les escales de l'escenari ens desitjàvem sort els uns als altres amb gestos i paraules que es van crear en codi intern del grup i que han tornar a aparèixer en els assajos i en el concert amb tanta normalitat com si fes 15 dies del concert de comiat a Berga.
I conductes: a la tercera o quarta cançó em vaig trobar girant-me enrere i mirant en Xef. Va ser instintiu però mentre el cos feia aquest gest vaig recordar que era com un ritual. Sempre me l'acostumava (me l'acostumo) a mirar com demanant-li si tot va bé, si el concert ha arrencat amb força, i ell em somreia seriós i em feia (em fa) que "sí" amb el cap. Llavors em girava (em giro) i em sento més valent.
A la Plaça dels Patins hi havia molta més gent que fa cinc anys quan ens vam acomiadar de Mallorca. Ben bé tres vegades més. I vaig baixar preguntant-me què cony volia dir allò. I em vaig respondre: "Gaudeix de la gira, Titot, que aquest cop potser encara sabrà més greu que s'acabi"
Sóc al cel.
Pujant les escales de l'escenari ens desitjàvem sort els uns als altres amb gestos i paraules que es van crear en codi intern del grup i que han tornar a aparèixer en els assajos i en el concert amb tanta normalitat com si fes 15 dies del concert de comiat a Berga.
I conductes: a la tercera o quarta cançó em vaig trobar girant-me enrere i mirant en Xef. Va ser instintiu però mentre el cos feia aquest gest vaig recordar que era com un ritual. Sempre me l'acostumava (me l'acostumo) a mirar com demanant-li si tot va bé, si el concert ha arrencat amb força, i ell em somreia seriós i em feia (em fa) que "sí" amb el cap. Llavors em girava (em giro) i em sento més valent.
A la Plaça dels Patins hi havia molta més gent que fa cinc anys quan ens vam acomiadar de Mallorca. Ben bé tres vegades més. I vaig baixar preguntant-me què cony volia dir allò. I em vaig respondre: "Gaudeix de la gira, Titot, que aquest cop potser encara sabrà més greu que s'acabi"
Sóc al cel.
