Aquests dies estic descobrint la força de Joan Laporta com a president del FC Barcelona. Aquesta persona, també coneguda per les seues pròpies expressions "m'estic fotent com un bacó" o "al loro, que no estamos tan mal", ha centrat converses de tota mena aquests dies de Nadal a la Safor. A mi mateix m'han fet preguntes com ara: què li passava al president del Barça? Per què feia política des del futbol? I he escoltat explicacions de tot tipus sobre les seues declaracions independentistes i les seues pressumptes aspiracions polítiques. [+]
No sóc ni un bon seguidor del futbol ni de les notícies que en parlen. Esportivament parlant, a mi m'agrada anar en bicicleta per les ciutats, nadar a la mar a l'estiu i pujar muntanyes i fer camins amb els amics qualsevol dia de l'any. Aquesta és la meua afició esportiva més destacada. Ara, si em pregunten de quin equip sóc, no amague la meua admiració pel Barça, perquè és més que un club, amb capacitat de cohesionar nouvinguts, la millor carta de presentació que pot tenir una ciutat, una bona referència internacional per a un país...
Mai havia pensat tant tot això com aquests dies a la Safor parlant de Joan Laporta i la seua inclinació independentista. Però, el remat ha estat avui, l'últim dia de l'any, a la carnisseria de tota la vida, on he acudit amb el meu sogre Juan a per la carn i les llonganisses i les botifarres que ens farem a la brasa per celebrar la nit de Cap d'Any. Un jove dels que despatxava em devia veure cara de barcelonista quan m'ha preguntat si estava content pels títols del Barça. Tot guanyat! Qui no ho estaria? Li he dit. Però, tot seguit m'ha preguntat que si era del Laporta. I, sense poder ni respondre, ha continuat dient que, m'hi assemblava molt, físicament i tot!
Estic segur que entre jo i Laporta hi ha tantes coincidències com entre Laporta i el carnisser saforenc. El que m'agrada observar i tracte d'evidenciar és que parlar d'independència no pot ser més radical o ofensiu que parlar d'espanyolisme i unitat d'espanya. En aquest sentit, benvinguda la fal·lera independentista de Laporta, perquè fer-la evident i explicitar-la està servint per parlar-ne a tot arreu. I parlar és sa, molt sa, encara que siga per dir barbaritats.
