Dia 21 de desembre, dilluns fred i plujós, a la seu de la Mancomunitat –Hospital Vell de Xàtiva–, tornaven a reunir-se els representants polítics de les poblacions que formen part del Consorci de Residus. L’endemà era el sorteig de la loteria de Nadal, esperança de tanta gent per tapar els forats de la crisi. A les escoles, a punt de tancar per vacances, la xicalla assajava nadales per al festival escolar: «El vint-i-cinc de desembre, fum, fum fum!...» Els alcaldes i representants municipals entonaven, però, una altra cançó, menys alegre, més aïnes tètrica: «El vint-i-un de desembre, fem, fem, fem!...» La votació es va fer, i amb 48 vots a favor s’aprovava un altre tràmit en el camí cap a la misèria. Sords, com si tingueren les orelles en la cartera, no han escoltat el clamor en contra, les 18.000 signatures arreplegades contra el macroabocador de Llanera, l’escampada de pancartes grogues que es veuen, dignes, resistents, en tantes finestres i balcons de les poblacions afectades.
Al carrer, desafiant el mal oratge, un grapat de ciutadans es manifestava contra el macroabocador. Per a vigilar-los, o per a intimidar-los, com si visquérem en una vulgar dictadura bananera, els acorralava la policia. La por –i la supèrbia– d’alguns polítics es mesura pels policies que prenen posicions quan ells han de prendre decisions... Molta por, però molt poca vergonya. Més sentències populars: a qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons; i també: a qui de por es mor, de merda li fan la fossa. Tanmateix, seran les nostres comarques les que tindran, gràcies a la decisió d’aquests polítics, una pudenta sepultura de cagallons si les han condemnades a ser colgades en una fossa de merda.
Un recent sondeig realitzat pel CIS ha revelat que la classe política s’ha convertit en la tercera preocupació de la ciutadania, per darrere de l’atur i de la crisi econòmica. Amb tot, als polítics poc els importa el que opine o clame la ciutadania. La majoria dels alcaldes i responsables polítics que donen suport al macroabocador potser no repetiran en el càrrec després que entrarà en funcionament. Uns encara s’atreviran a provar d’eixir una legistatura més, i dependrà de la distància que hi ha entre la població i l’abocador que repetisquen càrrec. Els qui són de més a la vora, no voldran estar en el càrrec quan arribaran les primeres pudors. Amb quina cara s’enfrontaran a la gent quan els demanaran explicacions? Farfallejaran, somicaran: «A mi m’havien assegurat que…» «Jo em pensava que…» El mal ja estarà fet. Tanmateix, és possible que molts dels càrrecs polítics més decisius en aquesta desgràcia no voldran ni viure al poble en un futur. Podria ser fins i tot que ja tinguen emparaulada alguna eixida professional, ben remunerada i tot, lluny del poble, «por los servicios prestados».
Diuen que a Eduardo Zaplana el va fitxar milionàriament Telefónica no pels seus coneixements en la matèria del negoci –de fet no en sap un brot–, sinó per algunes decisions polítiques que va prendre que afavoriren l’empresa. El negoci i la política, quan van tan de bracet, no coneixen el valor de la vergonya ni l’ètica de la democràcia.
Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
