Sempre es diu que Tarragona i Reus estan condemnades a entendre's. Ara després de la genial idea, de l'Ajuntament de Tarragona, al proposar el canvi del nom de l'aeroport de Reus (hi ha estreteges polítics que no tenen preu¡), la guerra està servida. Ara tot és qüestionable, fins i tot la capitalitat.
L'acte, d'entitats reusenques, el passat 21 de desembre, amb la presència del President del Parlament, (TOTS SOM CAPITAL) en el Teatre Fortuny de Reus ha aixecat ampolles a Tarragona.
En el Diari de Tarragona he pogut llegir cartes en que es menystenyia l'acte (l'assistència de la gent etc) i tot el que representava, com si Reus no fos altra cosa, per els autors de les cartes, que una població de segona categòria. Si entrem en aquest debats tampoc és molt meritòri que només s'hagin recollit, per part de l'Ajuntament de Tarragona, 2346 signatures a favor de la capitalitat de Tarragona.
En el meu blog del dia 3 de desembre deia textualment que: Si alguna cosa distingeix Reus de les ciutats veïnes és l'impuls i la força de la seva societat civil. Mentre a Reus la societat civil era la impulsora perquè la nostra ciutat arribés a ser plaça principal en el comerç, la cultura, l'ensenyament universitari etc... Altres es dedicaven a somiar amb un passat imperial gloriós (Romà) en una ciutat plena de clergues i militars.
Aquestes línes, sobre tot les dedicades a militars i clergues, van molestar a certes persones de Tarragona, que ho van expressar en un altra carta al Diari de Tarragona, però quina és la meva sorpresa quan el 17 de desembre en La Plumilla de Antoni Coll Gilabert en la contraportada del Diari de Tarragona deia el següent: Hace 176 años, al constituirse las 52 provincias españolas, se adujo el mérito de Tarragona para ser capital «por su Puerto, por ser residencia de la Autoridad Eclesiástica, cabeza de Corregimiento militar y lo mucho que ha padecido en la Guerra de la Independencia». La historia debe respetarse.
Mérits que, possiblement, eren de pes fa dos segles però ara són totalment qëstionables i discutibles.
Fent un paral.lelisme (lingüístic) amb amb el dictamen del Alto Tribunal de Canadà sobre el Quebec podríem dir que: La democràcia és alguna cosa més que la regla de la majoria i que l'existència d'una capital no es basa en l'obligació ni en la història sinó en els mérits actuals, l'acord i la voluntat de tots.
