BEAUREGARD
Un telèfon que sona. Un encontre verbal. Paraules entrecreuades. Amb unes notes simples dic el temps, la llunyania, els buits, les veritats pensades molta d'estona, tan suaus com certes. Bella resposta, un reinici, unes dates, unes possibilitats de creuaments. Històries de viatgers que es troben en l'andana d'una estació i els seus trens, en direccions distintes, han de partir. Queda un no res. Sempre és així. I de cada vegada una mica més de por, de fragilitat, d'espai entre els cossos.
Obr i tanc els ulls.
Obr i tanc els ulls.
