En suport a la Gaza Freedom March, que ara mateix està bloquejada a Egipte, vos deixe un article que vaig escriure per a L'Accent ara fa uns mesos en arribar del viatge que vam realitzar una brigada de músics a Palestina:
Imagina que t'han expulsat del poble on vius. Imagina que aquell
poble ja ha desaparegut del mapa. Imagina que el país on vivies ja no
existeix. Imagina que has pogut quedar-te al nou estat que han
construït però acceptant que has perdut els teus drets
civils i la teua identitat. Imagina que el nou estat no respecta cap
resolució internacional. Imagina que has hagut de fugir a un camp de
refugiats. Imagina que vius allí durant quaranta anys sense futur i amb
l'esperança cada cop més dèbil de tornar. Imagina que t'han construït
un mur immens sense respectar cap legalitat ni cap límit de cap
tractat. Imagina que mai el podràs creuar. Imagina que vius en una immensa presó. Imagina que per anar d'una
ciutat a una altra dels territoris que t'han deixat hi ha centenars de
controls militars. Imagina que t'humilien i que arbitràriament et
neguen el pas. Imagina que inclús en aquest territoris han construït
urbanitzacions on hi viuen mig milió de colons armats. Imagina que
també han fet passar autovies exclusives per als seus habitants. Imagina que inclús s'han instal·lat dins de la teua ciutat massificada
i empobrida. Imagina que et marquen la botiga amb esprai. Imagina que
t'expulsen de casa després de ser vençut i humiliat. Imagina que la
capital símbol on vius se l'han annexionat. Imagina que a sobre no et
concedeixen ni passaport, ni document de ciutadà. Imagina soldats als
teus carrers cada dia de l'any. Imagina incursions periòdiques amb
tancs i materials pesats. Imagina atacs massius amb armes prohibides i
tecnologia de super potència militar. Imagina que no tens aigua perquè
te la roben i que a sobre tens prohibit perforar. Imagina que tot ho
has de comprar a aquells que t'han colonitzat. Imagina que l'exèrcit et
vigile nit i dia. Imagina vuit mil conciutadans empresonats
incloent menors d'edat. Imagina dècades d'expulsions, humiliacions,
crims de guerra, bombardejos, destruccions i tot el que pugues
imaginar. Imagina que obres els ulls i aquest malson és tan viu com la
vergonya que sents per no fer res perquè els qui el pateixen puguen,
per fi, despertar.
