Els llibres d’Història parlaran de l’any 2009. I en faran
un apartat especial. Mai no ha estat fàcil calibrar la importància històrica d’uns
dies tot just quan s’estan vivint. Tampoc ara. Però comptem amb fets
contrastats que permeten fer-ne una prospecció prou fiable.
2009 és l’any en què hem suportat la crisi econòmica més
greu que la majoria de la població recorda. El fantasma de l’atur se’ns ha
tornat a fer present, amb conseqüències duríssimes que només sap valorar en mida
justa aquell que l’ha patit en primera persona.
També ha estat l’any del gran salt endavant del catalanisme
polític amb l’adopció de l’independentisme, per primera vegada en la història,
com a opció principal, majoritària i guanyadora d’un moviment ja més que
centenari. En 2009 han fet la passa endavant els ciutadans aliens al
catalanisme tradicional, aliens al sentit identitari que l’originà. Aquells que
n’han de propiciar la majoria social i que han dit prou en adonar-se’n que un
país millor és possible: més just, més ric, més democràtic, més digne. És el
resultat de tants anys d’insults continuats. Fins la tita més freda, o la figa més
molla, se n’ha afartat. El 13D només en suposa l’esclat simbòlic.
Hauran de ser els historiadors, i els analistes en
general, els que hauran de descobrir el lligam ocult entre aquestos dos
fenòmens socials: fins a quin punt estan relacionats, quin paper ha jugat la
crisi en el creixement accelerat de l’anomenada desafecció.
Però això vindrà en el futur, quan s’escriga la història
del present, qui sap si ja des d’un país lliure. I serà en aquell apartat
especial de 2009, que llegirem amb goig, perquè es tractarà d’una història que
hem anat fent, dia a dia, amb esforç i convicció.
PD: Al País Valencià, el 2009 passarà a la història com l’any
que vam constatar allò que sospitàvem: que cap principi ètic de servei a la
societat mou a aquells que ens governen des de fa tants anys. I com l’any que,
sembla, la societat majoritàriament els va continuar donant suport. En conec
molts dels seus votants. I en el fons no són diferents als que els/ens
governen. El Consell és la viva imatge de la societat que el manté. Així de
trist. Així de contradictori, 2009.
