Món nou - Tactequeté
Diuen que els -ismes no són bons. Diuen que no ho són perquè els -ismes són extremismes. I és clar, només cal repassar uns quants exemples per veure què certa que és aquesta encertada i oportuna afirmació. Barroquisme, Romanticisme, Luteranisme, Escoltisme, Islamisme, Estoicisme, Cristianisme... Tots aquests -ismes són realment temibles i perillosos. És per això que no m'agrada ni accepto que es posin tots els -ismes al mateix sac. L'-isme no és un sufixe d'il·legalitat, de radicalitat ni de terrorisme. Ops! Bé, no sempre, com veiem.
Hi ha gent que titlla l'ecologisme i els ecologistes, de colla de brètols radicals. Tot i que segur que algún n'hi deu haver, o molts més d'un, no es pot insultar tot el moviment. Bé, de poder si que es pot, però s'és just? Tanmateix ja fa temps que penso que en segons quines coses s'ha de passar al radicalisme, perquè certament hi ha gent que s'ha radicalitzat en les postures contràries i la nostra tebior ens fa carn de presa fàcil. Ho dic sobretot per les empreses que delinqueixen deliberadament contra el medi-ambient sense que les penalitzacions que a algunes se'ls posa els facin ni tan sols pessigolles. Els qui contaminen i els qui fan mal l'entorn natural saltant-se les precàries lleis mediambientals encara campen al seu aire sense témer “represàlies”. Els governs del món es van sumant molt a poc a poc a renovar lleis perquè penalitzin més durament aquesta gent i aquestes accions. Està sent un procés lent però al cap i a la fi és un procés endavant. La gran pregunta és “Serà suficientment ràpid el canvi de mentalitat?”
Que el món està patint canvis no hi ha, crec i en general, ningú que s'atreveixi a negar-ho seriosament. En el què la gent discrepa és en l'autoria d'aquests canvis. Uns diuen que és l'home i altres diuen que l'home no hi té rès a veure. I com es pot dir quí té raó? Pel què sembla el món ja ha sofert canvis de temperatura prèviament, en diferents edats del món. Però a mi em dóna la sensació que el Canvi Climàtic és com un Sopar de Nadal.
El menjador pel matí és buit. Però cap a mig matí algú comença a cuinar per a 15. Vinga fer plats i plats de menjar: Pollastre, carn d'olla, Gall d'Indi, sopa de galets... Vinga cuinar i vinga fer fum. Però de moment aquest fum no molesta gaire a ningú. A l'hora de dinar surt tot el menjar a taula i la gent vinga beure i vinga menjar. Quan s'ha acabat el primer plat l'oncle Albert s'encén un cigarret, mentres espera el segón. El segón plat, s'entén. I arriba més menjar, i més beguda. I quan acaba aquest arriben les postres. L'oncle Albert s'encén el segón cigarret. Ja són les 5 de la tarda quan arriben els cafès ben calents i fumejants. Llavors l'àvi, el pare, la mare i el fill gran encénen un cigarret cadascú. La tieta Remigia es posa d'estranquis una mica d'anís del mono al cafè. O més ben dit, es posa una mica de cafè a la tasseta d'anís del mono. I llavors l'oncle Albert s'encén un puro havà de l'illa de Cuba. Un pam de puro. I com que és Nadal, n'ha portat una capsa. Quan el fill gran la veu s'acaba el seu cigarret i s'encén un puro havà com el de l'oncle. I arriben els turrons. I més cafè. I més licor. I a les 7 de la tarda arriben uns parents que vénen d'un altre dinar. Son una família jove: el pare, la mare, i dos nanos petits. Vénen a fer el cafè. A les 8 hi ha 8 purs havans i 3 cigarrets encesos al menjador. L'àvia està tossint i un dels nanos petits també. A les 9 només hi falta en Jack l'Esbudellador a aquell menjador. La tieta Remigia està cantant nadales en versió picant. Un dels nanos ha trencat un test i està disseccionant plantes. S'han acabat els purs havans de l'oncle Albert però... per sort, arriba la cavalleria. Arriba un altre onlce amb la seva parella, una dona alta i rossa amb més cabellera que roba, que porta un cigarret extrallarg entre els dits. Aquest saluda a tothom, s'asseuen i treu un paquet de farias. Estupendu, diu l'oncle Albert. I llavors, de sobte, l'àvia cau a terra, fulminada. L'àvia és morta! L'àvia és morta! diu un dels nanos. Després d'una inspecció de l'oncle Albert, que per sort és metge cardiòleg, es verifica la notícia. L'àvia està realment morta. I el què ve a contiunuació ja es pot imaginar: llàgrimes, mocadors, laments i copets a l'espatlla. L'oncle Albert finalment diu Pobra àvia, ja estava molt fotuda dels pulmons. Cada sopar de Nadal la veia pitjor. Llavors, el nen petit, que tossia, es posa blau i també cau a terra. El pare i la mare l'agafen i surten pitant cap a l'hospital més proper. I enmig de la consternació l'oncle Albert diu Els nanos d'avui en dia neixen molt febles. Aquest món està massa net i asèptic. Així és clar que els nens no poden desenvolupar anticossos per als virus, i quan agafen un simple virus, pam! cauen fulminats. Ai! Què n'estem fent del món!
