Fins fa poc encara guardava un grapat de vídeos en format Beta, d’un primer aparell que vaig tenir. Convençut que s’havien convertit en andròmines inútils els vaig llençar al fem. Encara conserve dues caixes senceres de pel·lícules en format VHS. L’aparell que em permetia de veure-les fa mesos que es va desbaratar, amb la qual cosa haig d’anar fent-me a la idea que tota aquesta “videoteca” s’ha convertit també en andròmina inútil. Amb el nou format DVD ja he format una altra col·lecció que conservaré mentre durarà aquest format. La tècnica avança a camallades i aviat el DVD serà obsolet i caldrà recomençar una altra col·lecció de pel·lícules. Això sí, segons les que el mercat del moment voldrà comercialitzar. És voler dir que els canvis tecnològics fan impossible conservar i fer créixer el que seria un filmoteca particular que podria acompanyar-nos fins a la fi dels nostres dies, fins i tot deixar-la en herència als nostres descendents cinèfils.
Pense en aquesta l’evolució tècnica i la compare amb l’eclosió del llibre electrònic. Avui hi ha diversos models en el mercat, tot i que l’oferta de títols és més aviat migrada. M’imagine que tot i els models diferents de cada empresa la tècnica serà la mateixa en tots els casos. Fins quan? Vull dir: quant de temps pasarà fins que un altre avenç tècnic deixe obsolets els aparells lectors actuals? Fent paral·lelisme amb el vídeo i el DVD, diguem que ara som a l’era del Beta. Què farem dels títols adquirits ara si passat el temps són incompatibles amb les noves tècniques? Sospite que amb els llibres electrònics va ser difícil conformar una “bliblioteca” perdurable. I damunt el mercat delimitarà prou la varietat literària a l’abast.
Més m’estime, doncs, el llibre de paper. El títol que no el tenen a la llibreria de nou, és possible trobar-la a la de vell. Llibres de fa deu, vint, trenta, cinquanta anys o més. Llibres moderns i clàssics. Llibres sense data de caducitat. Perdurables.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
