AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Mon germà amb perruca estrafolària, ulleres de carnaval, i guitarra andalusa; el meu nebodet de la mateixa "guisa" amb guitarreta a mida; servidora amb pandereta i simbomba i perruca de les que piquen...
Ens agrada muntar saraus per "nochebuena".
La nena petita dorm i de tant en tant obre els ulls i la boca per meular com una gateta...
El meu germà, llavors, li canta a cau d'orella mentre li toca amb la guitarra nadales a la filla per calmar-li el plor; i la nena somriu confiada i món germà somriu feliç.
I jo somric...
Somric... Somric i me n'enyoro... Sonen campanes i no són les de Belén...
Campanes fugisseres que entre Nadal i Cap d'any fan adonar-se que el temps també ho és, fugisser i colpidor, i que hi ha poques coses que valguin la pena. I adonats d'això -mortals i efímers com som- l'alegria de la festa se'ns pot esdevenir fàcilment en llàgrima, de goig o de dolor, i el món ens cau a sobre -amb estrelles i tot- per tornar a renéixer, per tornar a començar.
I hom vol sentir llavors l'escalf de l'estimació, llunyana o propera, que s'ha percebut en aquells moments forassenyats que de vegades se'ns han esdevingut, quan tot el seny, assenyadament, ens deixa a soles amb alguna espurna que ens cau del cau secret de la felicitat, com una llágima de Sant Llorenç a l'agost.
I els que no hi són se'ns fan ben presents encara que ningú els vegi més enllà de veure'ls amb els ulls del cor. I mirem de fugir de l'angoixa i la tristor embolcallats amb l'alegria de la ritualització de la trobada anyal, obligada o volguda, enyorada o desitjada...
Diuen que cada dia i cada Nadal, cada any, es compte amb els dits d'aquells a qui estimes.
Diuen que els plaers petits són grans.
Diuen que l'estimació no entenc de seny ni de fronteres.
Diuen que el record del passat ens estreny com una abraçada, i pugna per deslliurar-nos d'aquest present feixuc que voldriem deixar enrere o tanmateix simplement ens en recordem perque els llaços creixen i s'estrenyen amb el temps si no els desfem ni els volem desfer.
Potser és temps de campanes...
Signat: Belén (i les campanes) Pd. Per cert, avui dia 25 de desembre és el dia de la meva onomàstica, i tot i ser atea, em podeu felicitar el sant... xe, si voleu...
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
