25 de desembre de 2010
Podria ser el títol d'una cançó, o els versos d'un poema que m'agradaria dedicar-te. Avui, sis dies abans que s'acabi l'any, aquí em tens, esperant que arribi el disc, una mica més vell, suficient per fer recompte, de prendre consciència del temps. Sopars, dinars, dinars, sopars. No podem negar que mengem bé. Que ens sentim plens i quedem tips, d'acord. Però que bé que mengem.
I a mi, que arriben dates en les que s'han de dir coses originals i boniques, no se m'ocurreix res més que deixar-te anar un "T'estimo, ja ho saps". Quin desastre, oi? En definitiva, les figures viuen tancades a la caixa, no hem hagut d'arrancar molsa de cap bosc, i el petit tió segueix vestint el menjador de casa.
Potser aquestes festes són això. Retrobar-nos, trobar-te, i dir-nos que seguim fidels als nostres principis. La barretina damunt del tronc, la manta verda preparada, i els nebots contents, que corren nerviosos, passadís amunt, passadís avall.
El poble, vosaltres, tu i el cel. Sense estrelles. Però tampoc les necessitem.
Bona entrada al 2010!
I a mi, que arriben dates en les que s'han de dir coses originals i boniques, no se m'ocurreix res més que deixar-te anar un "T'estimo, ja ho saps". Quin desastre, oi? En definitiva, les figures viuen tancades a la caixa, no hem hagut d'arrancar molsa de cap bosc, i el petit tió segueix vestint el menjador de casa.
Potser aquestes festes són això. Retrobar-nos, trobar-te, i dir-nos que seguim fidels als nostres principis. La barretina damunt del tronc, la manta verda preparada, i els nebots contents, que corren nerviosos, passadís amunt, passadís avall.
El poble, vosaltres, tu i el cel. Sense estrelles. Però tampoc les necessitem.
Bona entrada al 2010!
