En la categoria Escalfament Global d'aquest blog trobareu una sèrie d'articles previs a la Cimera de Cophenague en què valorava la situació i recollia algunes de les moltes propostes que teníem sobre la taula per arribar a una solució factible i necessària. Del fracàs de la Cimera, i del fracàs negociador de la UE (que és l'àmbit que em pertoca més directament), ja se n'ha parlat abastament. Com a ICV, en Joan Herrera va fer pública la nostra postura ahir dilluns (recomano també la seva Carta al meu fill tornant de Cophenague), igual com va fer la Rebeca Harms, en tant que Presidenta del Grup Verds/ALE al PE (veure valoració). En síntesi: ni tenim un acord jurídicament vinculant, ni les fites permetran limitar l'escalfament per sota dels 2ºC, ni els compromisos dels països industrialitzats són coherents amb l'enorme responsabilitat que tenim en la generació del problema. Un desastre.
Res de nou, diran, direm, alguns. I en qualsevol cas un recordatori que, quan anem a votar (o deixem de fer-ho), també decidim qui volem que ens representi i ens lideri en negociacions tan importants com aquestes. És en situacions així com les correlacions de forces es fan més visibles que mai. De tot plegat em quedo amb una frase, un eslògan, una idea: ELS POLÍTICS PARLEN, ELS LÍDERS ACTÚEN (POLITICIANS TALK, LEADERS ACT).
La frase la van introduir activistes de Greenpeace al sopar de gala. Una veritat com un temple que fa mal a les orelles a tan aprenent de lider de curta visió i petita mirada.
Em vaig sentir orgullós de ser soci de Greenpeace.
La conseqüència, però, va estar a l'alçada de la mediocritat present a Cophenague: detenció, engarjolament, i incomunicació sense judici fins el 7 de gener.
López de Uralde, Christensen, Schmutz, Thijssen: quatre noms, quatre activistes, quatre persones amb tota la raó del món a la presó per haver dit i fet allò que molta gent pensem.
Juantxo i els companys i companyes d'acció van convertir-se, malgrat tot, en la metàfora de la trobada.
Em sumo al clam global que reclama el seu alliberament immediat, i em consta que s'estan fent gestions al més alt nivell amb aquest fi.
Tot plegat, però, em ratifica en la importància d'escollir bé els nostres lideratges. Cada cop més constato que ens calen persones a les administracions capaces d'escoltar (i entendre, que no sempre va de la mà) els clams socials. I avui, un dels clams més globals, més universals, més inqüestionables, és el que reclama rigor, seriositat, convicció i coherència en la lluita contra l'escalfament global.
Es tracta, al cap i a la fi, de saber què volem, si polítics que sàpiguen parlar, o líders que sàpiguen escoltar. Gràcies a gent com en Juantxo, i el seu coratge, aquest missatge està arribant a molta gent. Però el preu que li volen fer pagar per haver fet visible una obvietat que moltes i molts defensem és tant injust com inacceptable.
En español más abajo (segueix...)
VERSIÓN EN ESPAÑOL
En
la categoría Escalfament (Calentamiento) Global de este blog encontraréis una serie de
artículos previos a
Nada nuevo, dirán, diremos, algunos. Y en cualquier caso un recordatorio de que cuando vamos a votar (o dejamos de hacerlo) también decidimos quien queremos que nos represente y nos lidere en negociaciones tan importantes como estas. Es en situaciones así como las correlaciones de fuerzas se hacen más visibles que nunca. De todo me quedo con una frase, un eslogan, una idea: LOS POLÍTICOS HABLAN, LOS LÍDERES ACTÚAN (POLITICIANS TALK, LEADERS ACT).
La frase la introdujeron activistas de Greenpeace a la cena de gala. Una verdad como un templo que hace daño a las orejas de tan aprendiz de lider de corta visión y pequeña mirada.
Me sentí orgulloso de ser socio de Greenpeace.
La consecuencia, sin embargo, estuvo al nivel de la mediocridad presente a Cophenague: detención, encarcelamiento, e incomunicación sin juicio hasta el 7 de enero.
López de Uralde, Christensen, Schmutz, Thijssen: cuatro nombres, cuatro activistas, cuatro personas con toda la razón del mundo a la prisión por haber dicho y hecho aquello que mucha gente pensamos.
Juantxo y los compañeros y compañeras de acción van convertirse, a pesar de todo, en la metáfora del encuentro.
Me sumo al clamor global que reclama su liberación inmediata, y me consta que se están haciendo gestiones al más alto nivel con este fin.
Todo este episodio, no obstante, me ratifica en la importancia de escoger bien nuestros liderazgos. Cada vez más constato que nos hacen falta personas en las administraciones capaces de escuchar (y entender, que no siempre va de la mano) los clamores sociales. Y hoy, uno de los clamores más globales, más universales, más incuestionables, es el que reclama rigor, seriositat, convicción y coherencia en la lucha contra el calentamiento global.
Se trata, al fin y al cabo, de saber qué queremos, si políticos que sepan hablar, o líderes que sepan escuchar. Gracias a gente como Juantxo, y su coraje, este mensaje está llegando a mucha gente. Pero el precio que le quieren hacer pagar por haber hecho visible una obviedad que muchas y muchos defendemos es tan injusto como inaceptable.
Foto: Juan López de Uralde i altres activistes en el moment de ser detingut / Juan López de Uralde y otros activistas en el momento de ser detenidos. Font: Greenpeace
