Els espectacles basats en pràctiques cruels amb els animals també tenien mil·lenàries tradicions a la majoria de països. Des de les baralles de galls a llençar cabres des de torres en festes populars, la varietat de tradicions populars amb maltractament d'animals era molt àmplia. També en aquest àmbit ha triomfat l'onada civilitzadora i la majoria de països han prohibit les diversions en les que es baquetegen bèsties. L'espècie humana és omnívora i, com a tal, ha estat caçadora des dels seus orígens. Però es pot causar la mort d'un animal sense provocar-li més patiments dels imprescindibles. La majoria d'Estats civilitzats tenen lleis de protecció dels animals, precisament per evitar brutalitats impròpies de la humanitat.

      En contra d'aquest corrent general de la Humanitat el Regne d'Espanya ha considerat las “corridas de toros” com la seva “fiesta nacional”. Aquests espectacles són una llarga tortura dels braus. Els “picadores”, dalt de cavall, fereixen l'animal amb un punxó situat al final d'una vara. A continuació els “banderilleros” li clava uns altres punyals al llom. Finalment el “torero” el mata d'una estocada. Només Espanya pot identificar una pràctica tant cruel amb una festa i atorgar-li la categoria de nacional. Només aquest isolament mental de l'opinió pública espanyola respecte l'evolució mundial explica que al segle XIX i XX els “toros” es converteixin en un signe de la seva identitat nacional. Només la desconnexió amb la sensibilitat internacional permet entendre que la bandera borbònica i l'himne espanyol es converteixin en part indestriable de la “fiesta”.

      A Catalunya també havia arrelat l'afecció a les “corridas de toros”. Eren el gran espectacle de masses abans de la irrupció del futbol a començaments del segle XX. El catalanisme s'hi va oposar des del començament. Perquè el catalanisme representava una lluita cultural (kulturkamph) que sintonitzava amb el gran corrent del progrés humà. Una lluita que s'aplicava en tots els camps, en l'educació, en la política, en l'alta cultura i també en les diversions populars. El catalanisme seguia tots els moviments intel·lectuals, artístics i morals més avançats dels altres països europeus. Aquesta animadversió a un espectacle bestial es va veure reflectida en la prohibició de les curses de braus establerta a l'article 52 de la Constitució Provisional de la República Catalana elaborada a l'Havana l'any 1928. El “gap” entre la sensibilitat espanyolista i la catalanista continua avui com ho demostra la reacció de la premsa espanyola a la ILP tramitada al nostre Parlament.

      El més sorprenent és que al segle XXI l'espectacle anacrònic de las “corridas” encara sigui permès i defensat com a símbol d'identitat nacional espanyola per la “Brunete” mediàtica. I acovardeixi el PSOE i el PSC. És aquest anacronisme el que ha suscitat l'interès de la premsa internacional que ha enviat centenars de periodistes a cobrir la votació de l'admissió a tràmit de la ILP al Parlament de Catalunya. Si en algun país del món es necessitessin centenars de milers de firmes per presentar una iniciativa legislativa popular per abolir l'esclavitud o la tortura també atrauria l'atenció dels mitjans de comunicació del món.

      Però el que hauria de provocar atenció, sorpresa i indignació a nivell planetari és que els braus no estiguin protegits contra els maltractament innecessaris per la legislació de protecció dels animals a l'Estat Espanyol, inclosa Catalunya.