Es curiós, després del 13-D, han aparegut transversalistes, perdó independentistes de sota les pedres. Uns, presentant una ILP, altres presentant un manifest, altres cercant líders, altres...bé ho estan pensant...
Tots diuen el mateix; a casa nostra i cap tothom, nosaltres volem un moviment unitari (ep! peró manem nosaltres), etc... Es curiós que si n'hi han tants de independentistes transversals no es vulguin ajuntar d'una vegada per totes. Ah!, m'en oblidava, tots volen ser els líders dels transversals, tots volen que els altres renunciï-n a favor d'ells. Tots diuen que els altres son transversals de "boquilla", i per això d'ajuntar-se res de res, ells només s'ajuntaran amb transversals de debó. I la pregunta que jo em faig es; ¿per ells qué es un transversal de debó, vaja un transversal "pota negra"?.
La pregunta es retòrica, ja que el que volen dir, peró no diuen - no es transversal-, es que ells, malalts de la SÍNDROME D'EN MACIÀ, han de ser els caps visibles de tots els moviments transversals que es fan i es desfan, i es clar així no hi ha qui es posi d'acord. Ningú vol ser el tonto que doni el primer pas, no fos cas que sigui el primer i l'últim a dona'l i ja la tenim liada.
