Hi
ha dos dies a la setmana que treballo en una escola ubicada molt a prop de la
platja. Aparco el cotxe al pàrking, que es troba arran de sorra, i un caminet
que fa pujada em condueix al meu destí.
M’agrada fer i desfer aquest petit trajecte que em connecta amb l’entorn i amb
mi mateixa. Massa sovint anem d’esma, les presses s’emporten qualsevol
possibilitat de sentir res, que no sigui el nostre propi neguit o les cabòries
que passegem a ulls clucs.
Avui plou i un fred gèlid em té arrupida sota el paraigües. Conscientment,
decideixo no córrer. Sortejo els bassals, em permeto ronsejar encara uns
minuts. La mar brama molt a prop i un repicar de gotes cauen sobre la tela que
m’aixopluga, posen música a la tarda. Les escolto i somric. Quantes vegades no
m’han passat per alt!
Desembre,
2009
Fotografia: © Coia Valls.
