[13D] Quantitativament "molt bé", qualitativament "un èxit".
La consulta sobre la independència a la Ciutat de Berga es va celebrar amb una participació del 32,46% de la població amb dret a vot i un 96,97% de vots afirmatius enfront l'1,71% dels qui prefereixen seguir d'ins l'estat espanyol.
Se'n poden fer diverses lectures i totes són positives, tot i que en diferents graus.
Se'n poden fer diverses lectures i totes són positives, tot i que en diferents graus.
Quantitativament, els resultats de participació són, per si sols, molt bons.
Ara bé si establim comparacions, depèn amb què ho comparem poden passar a ser decebedors o un èxit espaterrant. Si els comparem amb un referèndum com el de l'Estatut (47,51) o el de la Constitució Europea (40,96%) podríem córrer el perill de decèbre'ns. Ara bé, hi ha una dada molt significativa que és impossible passar per alt: mentre uns referèndums compten amb tota la infrastructura estatal, milions d'euros invertits en propaganda i ressó durant mesos a tots els mitjans de comunicació, la consulta sobre la intependència ha comptat donacions populars i gent que quan plegava de treballar hi posava tota la voluntat i alguns coneixements i nul·la experiència.
Per altra banda, si ho comparem amb processos de consulta que s'organitzen des de col·lectius populars o ajuntaments veurem que els resultats de participació són, més que dignes, molt bons.
Més enllà de la participació, què dir dels resultats? Un 96,97% parla per si sol de la voluntat dels berguedans respecte a Espanya.
Qualitativament, ha estat un èxit sense precedents.
I ho ha estat per dos motius.
Primer per què, si bé la premsa espanyola d'extremadreta parla de "ridícul" ,la premsa internacional fa un ressò sense precedents de la causa nacional catalana. I la internacionalització del conflicte Catalunya-Espanya és una condició imprescindible per al procés d'independència. En aquest sentit la jornada de consultes ha estat un pas de gran importància.
I definitivament, la mobilització popular que s'ha aconseguit aquests dies té unes dimensions tan grans que ni l'espanyolisme, ni l'autonomisme, ni el federalisme, ni tots junts podrien ni tant sols arribar a imaginar. Centenars i centenars de voluntaris, milers i milers de col·laboradors, desenes i desenes de milers de votants. Cap opció política té, ara per ara, més força popular que l'independentisme.
Com no hauria d'estar molt content, si hem fet una passa importantíssima cap a la independència?
Ara bé si establim comparacions, depèn amb què ho comparem poden passar a ser decebedors o un èxit espaterrant. Si els comparem amb un referèndum com el de l'Estatut (47,51) o el de la Constitució Europea (40,96%) podríem córrer el perill de decèbre'ns. Ara bé, hi ha una dada molt significativa que és impossible passar per alt: mentre uns referèndums compten amb tota la infrastructura estatal, milions d'euros invertits en propaganda i ressó durant mesos a tots els mitjans de comunicació, la consulta sobre la intependència ha comptat donacions populars i gent que quan plegava de treballar hi posava tota la voluntat i alguns coneixements i nul·la experiència.
Per altra banda, si ho comparem amb processos de consulta que s'organitzen des de col·lectius populars o ajuntaments veurem que els resultats de participació són, més que dignes, molt bons.
Més enllà de la participació, què dir dels resultats? Un 96,97% parla per si sol de la voluntat dels berguedans respecte a Espanya.
Qualitativament, ha estat un èxit sense precedents.
I ho ha estat per dos motius.
Primer per què, si bé la premsa espanyola d'extremadreta parla de "ridícul" ,la premsa internacional fa un ressò sense precedents de la causa nacional catalana. I la internacionalització del conflicte Catalunya-Espanya és una condició imprescindible per al procés d'independència. En aquest sentit la jornada de consultes ha estat un pas de gran importància.
I definitivament, la mobilització popular que s'ha aconseguit aquests dies té unes dimensions tan grans que ni l'espanyolisme, ni l'autonomisme, ni el federalisme, ni tots junts podrien ni tant sols arribar a imaginar. Centenars i centenars de voluntaris, milers i milers de col·laboradors, desenes i desenes de milers de votants. Cap opció política té, ara per ara, més força popular que l'independentisme.
Com no hauria d'estar molt content, si hem fet una passa importantíssima cap a la independència?
