Els camins de l'atzar, definitivament, són inescrutables.
La metròpoli i les colònies
Va ser l’amic Francesc Ribera (encara que us pugui estranyar) qui, parlant d’un projecte literari actual, em va dir que Gandhi havia establert en quatre punts la reacció habitual de les metròpolis respecte de les colònies díscoles.
Segons Gandhi, o segons el Francesc, el primer pas de la metròpoli és prohibir i reprimir qualsevol insinuació de sedició. Després, si la repressió no funciona o es demostra contraproduent, la metròpoli procedeix a ridiculitzar les ambicions dels territoris que pretenen l’autodeterminació. Quan la ridiculització ultrapassa el sentit del ridícul i deixa de ser efectiva, la metròpoli procedeix a ignorar el problema, conflicte, exigència, com si tot d’una hagués deixat d’existir. Aquesta és evidentment una reacció de resignació, perquè ja no sap com més enfocar-ho, i precedeix en el temps la quarta i última actitud, que no pot ser altra que l’acceptació. Això sí, el poder establert normalment només accepta els fets consumats i continua jugant amb les altres armes (repressió, ridiculització i displicència) contra les qüestions no resoltes.
Amb les consultes populars sobre la independència, que demà viuran la diada de gala, l’esquema s’ha acomplert punt per punt. Primer van intentar prohibir-ho, però es van adonar que hi sortirien perdent; després se’n van riure (i alguns encara ho fan) com si l’opinió de la gent sobre aquesta qüestió no tingués cap valor; i finalment procuren no fer safareig per reduir els esquitxos al mínim, i accepten el fet encara que li neguin seriositat i legitimitat.
Jo, tot i que el redactat de la pregunta no m’acaba de fer el pes, demà diumenge aniré a votar, precisament perquè crec que la iniciativa és molt seriosa i absolutament legítima. Avui fa de mal calcular l’impacte que pot tenir o no tenir, però em sembla indiscutible que són aquestes iniciatives les que dignifiquen la democràcia, perquè es com si ens la portessin a casa.
Per això, abans de tancar la finestra, vull expressar un agraïment humil però sincer a totes les persones que les darreres setmanes han dedicat hores i esforços per fer-ho possible. Perquè puguem expressar lliurement la pròpia opinió entorn d’una qüestió tan fonamental com la definició del nostre país i si és o no una nació.
