He llegit l’entrevista que li fa Vilaweb al nou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Ernest Folch. Una entrevista que torna a palesar com la indústria del llibre va al seu roll, que és la pela. Floch no esmenta en cap moment ni els autors ni la literatura. Fa, però, una declaració prou aclaridora dels interessos principals de la indústria del llibre. A la pregunta «què volen assolir en l'àmbit de les relacions institucionals?» Folch ofereix aquesta resposta: «Millorar la interlocució amb la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, el govern de les Illes i el d'Andorra. Hem de trobar noves vies d'acord en els tres àmbits que volem millorar (ajuts a les traduccions, màrqueting, impulsar nous punts de venda...), les institucions ens han de dar suport, els hem de demanar que legislin amb valentia, etc.».
És a dir, millorar les relacions institucionals que el permeten aconseguir més subvencions públiques. Si el llibre no arriba a les llibreries, tant se val. El negoci editorial ja no rau a vendre el màxim nombre d’exemplars (si això passa, bo: més sucre, més dolç); el negoci editorial és publicar com més llibres subvencionats millor, encara que després a penes tinguen distribució, encara que duren a tot estirar una setmana en els aparadors (si tenen sort i arriben a ser-hi exposats). La idea és llibre fet, llibre cobrat. I a per un altre més.
Els editors (la indústria del llibre, que diuen) s’han convertit en els pitjors enemics de la literatura catalana.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
