Ja perdonaràs per la redundància.
Ho he vist al You
Tube.
La cosa va d’un partit d’infantils que havien de jugar a Bielorússia.
Congregat el públic i els jugadors de tots dos equips, el partit no començava
perquè no havia arribat l’àrbitre. Finalment va arribar, es va canviar i va
saltar al terreny de joc. Només sortir l’àrbitre, el públic es posa a aplaudir
i a riure sorollosament perquè l’àrbitre en qüestió anava completament borratxo. Ell anava fent com que li feia mal
l’esquena però no s’aguantava dret. No van poder començar el partit. El
borratxo demanava a crits “respecte a l’àrbitre i a les normes de joc”.
El passat dia 6 el Sr. José Bono, llegia el
seu patètic discurs dedicat a la Constitució espanyola i la comèdia que se’n
deriva. Portat per l’eufòria dels
discurs i la selecta munió de personal que l’envoltava, va haver de dir alguna
cosa del Tribunal Constitucional i de l’Estatut català.
Va demanar, embolicat
en una sèrie de paràfrasis, lloances i metàfores, “respecte a l’àrbitre i a les normes de joc”.
Quan ho vaig
sentir, de casa estant, em vaig posar a riure
perquè vaig recordar, ben bé
immediatament, l’àrbitre aquest de Bielorússia.
Demanar respecte a un tribunal
nomenat a dit pels partits polítics, que porta tres anys deliberant sobre un
estatut que han aprovat els parlaments català i espanyol i que ha aprovat en
referèndum la ciutadania de Catalunya, em sembla pràcticament igual que demanar
respecte per l’àrbitre borratxo aquest que diem.
Ara que igual va i estic perfectament equivocat.
