En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
Els productors i realitzadors de cinema es dediquen en els darrers temps a fer pel.lícules en les que la gent torna enrera en el seu passat.
Mai sabre que hauria estat de la meva familia sense gent com la Elisabet Eidenbenz. Com moltes altres dones de republicans, la Rosa Prenafeta -la meva àvia- va sortir un dia de casa seva a Lleida per a no tornar mai més. Amb un farsell amb quatre coses, va sortir amb els seus tres fills de 3, 5 i 7 anys direcció a ningú part. Fugint de l'ira feixista que els venia trepitjant les esquenes. Primer Sant Vicenç de Castellet, a l'estació de tren esperant un tren que anés cap a França. Desprès Figueres..... Port-Bou i cap a l'exili. A l'altre costat esperava Argelers-sur-Mer, la platja de la vergonya. Un espai de sorra on anirien arribant republicants fins a la xifra de 120.000. La fam, les enfermetats i la nostalgia es va apoderar d'aquella gent. El que avui alguns volen negar-ho, aquella gent no ho farà mai. La memòria. La memòria històrica dels que varen passar pels camps de concentració del Rosselló-Languedoc no ho podràn oblidar mai. Per sort, una dona suissa, la Elisabeth Eidenbenz aconseguiria un miracle dins d'aquella tragèdia. A 7 quilòmetres del Camp, es trobava una petita vila. La ville d'Elne. Un petit palau abandonat serviria per a crear un refugi per als més menuts i les mares d'aquests. El que avui es coneix com La Maternitat d'Elna va servir per a que els fills dels exiliats republicans foren acollits a Elna i avui, setanta anys desprès, el record dels menuts com és el cas del meu pare encara tenen un petit espai per al que ell anomena "El Castell".
Elisabeth, mestre de professió, es va traslladar a Madrid l'any 1937 per ajudar les mares i nens republicans formant part de l'ajuda humanitària internacional. D'aquí al sud de França, on es va dedicar a cercar mares embaraçades i menuts per a recollir-los a La Maternitat d'Elna.
