Literatura escatològica
De la facultat de filologia de Barcelona en recorde tres xicotets plaers: el claustre, la biblioteca i els banys. I tots tres -com en tota bona universitat- induien a la lectura. Oh, aquelles converses de la porta del bany, un precedent literari del messenger, com distreien. A voltes hi entrava només per vore si alguna conversa havia evolucionat. O m'esperava que quedara lliure algun bany que feia temps que no visitava per a tindre noves lectures.
Els temps de la universitat han passat -afortunadament-, però no els dels banys exposats als bolígrafs erudits. I és que tenim conversa, les dones. Estic segura que els labavos dels hòmens no estaven tan farcits de polèmiques com les dones, que dialogaven d'amors, odis, política, dolors menstruals i qualsevol altre tema que puguera eixir d'una estilogràfica.
Ara, a l'escola, els banys de les mestres estan impul·luts. S'ha acabat la literatura automàtica -aquella sorgida de les necessitats imperioses del cos-. Afortunadament tots els dimecres tinc un curset de mestra d'anglès a un institut. I quan hi vaig, ara que últimament estic més abonada als banys que mai, torne a disfrutar de la literatura de les portes dels banys: un tant menys elaborada que la universitària, menys sorgida de les necessitats fisiològiques que potser de l'avorriment. Però em reconforta observar que les generacions que venen continuen conservant segons quins gèneres literaris.
