Avui
fa 29 anys que aquell fill de cent putes et va fotre quatre tirs. Mai
no oblidaré aquell dia. Essent a l'exèrcit d'aquells, la notícia arribà
de bon matí com un cop de puny als morros. Molts ploraven, jo ho vaig
fer dies després. Tan sols retornaven al meu cap els "Come Together",
"Revolution", "In My Li...fe",
la versió magnífica del "Stand by me" i tot el "Double Fantasy". Com ja
sabràs, el món no és com tu volies, però encara hi quedem quatre
pixorros que s'emocionem amb la teua música i el teu record. Bé
company, passa-ho bé and say hi to George.
