Llibre del vesc
Joan Graell i Piqué
Il·lustracions de Philippe Lavaill
Edicions Salòria, la Seu d’Urgell, novembre de 2009
Llibre del vesc, editat per Edicions Salòria, de la Seu d’Urgell, és un llibre de poemes que continua la línia iniciada amb el llibre anterior (Afrau). El títol fa referència, d’una manera simbòlica, als moments i a les circumstàncies especials de la vida que ens encisen, que ens atrapen, i de les quals ens resulta difícil escapolir-nos.
Amb aquest llibre reemprenc el retorn poètic a l’origen, torno a cercar els lligams que ens uneixen a la terra i poso de manifest, en clau poètica, la influència que els astres exerceixen sobre la nostra vida i sobre alguns elements del nostre entorn.
Aquests poemes els he escrit amb la intenció de fer una reflexió sobre la necessitat humana de transcendir, de deixar un rastre o una empremta en la realitat i en el temps, a través de la poesia.
En el moment de posar-me a escriure, des del primer vers, em vaig deixar seduir pels elements mitològics i màgics de la tradició pirinenca. Per això, els poemes s’endinsen en l’ànima del bosc i exploren, amb una perspectiva muntanyenca, els meus temes preferits: l’amor, la mort, la solitud, el desig, la misèria, l’oblit, la transcendència… El seu contingut no s’allunya gaire de la realitat en què visc i a la qual em sento integrat: les muntanyes, les valls, els rius i els boscos del Pirineu.
En aquest llibre, la terra, els elements de la natura i els astres són un referent, però també una eina per a expressar els meus sentiments i inquietuds.
Tots aquests aspectes els apunten, en un pròleg excel·lent, dues persones a qui estimo com a amics i amb qui comparteixo la devoció per la poesia. El Toni Romero i la Clara Tarrida ho han expressat amb un estil genuí, que va directe al gra i que manté sempre un to poètic i un caràcter sincer, amb els quals han aportat la seva visió respecte a la meva poesia i a la meva persona.
Per acabar aquesta ressenya, he de dir que les il·lustracions del Philippe Lavaill estan plenament integrades en el cos poètic del llibre, per tal com enriqueixen la significació dels elements simbòlics i n’accentuen la força expressiva. A partir d’una idea inicial, s’ofereixen dues versions, la del dibuix i la del poema, de manera que l’una expressa el sentit que no arriba a copsar l’altra.
