114: La nostra caseta de fusta
Quan érem xicotets, un amic de mon pare ens va dur un regalet d'un viatge «nord enllà, on diuen que la gent és neta» i lalalalalà: la maqueteta desmuntable marca Jukka d'una típica sauna finlandesa de fusta. D'això en farà una porronada d'anys, però és possiblement l'únic joguet amb el qual hem jugat tota la família durant les vesprades d'avorriment: n'ordenàvem les peces a mode de trencaclosques, la muntàvem i, en acabant, la desmuntàvem o, en els últims temps, un servidor la destruïa amb l'ajuda dels G.I.Joe...
No sé què rebotons anà a fer aquell allà a fer la mà, però el cas és que cada volta que baixàvem «la caseta que va dur Contel de Finlàndia» de dalt de tot dels alçadors* de la saleta ens recordàvem d'ell i d'aquell lloc inubicat. I jo ja ni me'n recordava d'aquell joc i el creia perdut per a sempre, que ma mare és molt donadora i em sona que li l'havia regalat al meu cosí Donís, però no; despús-ahir me'l trobí en l'últim lloc on em sonava haver-lo vist: dalt de tot d'un altra prestatgeria en l'andana de mon pare.
I encara està com el primer dia: en la seua caixa de cartó, les peces ordenades en el suro blanc, la fulla d'instruccions -en finés, clar- un poc corcada. No sé per què, però tinc quimera que est hivern l'abaixarem i jugarem amb ella alguna vesprada, que no sé si la meua fillola l'ha negociada alguna volta; llàstima que la titella del Tirisiti no càpia dins de la sauna...
* Eugeni S. Reig proposa alçador com a sinònim de prestatgeria. Per a gusts...
I encara està com el primer dia: en la seua caixa de cartó, les peces ordenades en el suro blanc, la fulla d'instruccions -en finés, clar- un poc corcada. No sé per què, però tinc quimera que est hivern l'abaixarem i jugarem amb ella alguna vesprada, que no sé si la meua fillola l'ha negociada alguna volta; llàstima que la titella del Tirisiti no càpia dins de la sauna...
* Eugeni S. Reig proposa alçador com a sinònim de prestatgeria. Per a gusts...
