No podia ser d’altra manera.
L’empenta de l’independentisme, materialitzada en la convocatòria de les
consultes del proper diumenge, i posteriors, no només ha agafatper sorpresa a les organitzacions
polítiques més o menys favorables la independència, sinó també, lògicament, als
partidaris de mantenir l’estatus autonòmic dins el Regne d’Espanya.Després de tants anys de repetir que la
independència només interessa a quatre i de utilitzar impúdicament l’espantall
del trencament de la convivència, de cop, es multipliquen les iniciatives a
favor de l’estat propi, persones i personalitats de tota mena, actors
reconeguts internacionalment i presidents d’entitats esportives de prestigi
inclosos, surten de l’armari i les enquestes comencen a mostrar una majoria
claraa favor d’entendre’n
directament amb el món, sense passar obligatòriament per Madrid.
És en aquest context que apareix
l’editorial dels 11 diaris en que, utilitzant un to de fermesa que és d’agraïr,
s’insisteix a demanar a les institucions espanyoles que acceptin un Estatut que
en els dos anys i escaig des que va entrar en vigor ha demostrat que no és cap
salt endavant significatiu, ni en finançamemnt, ni en competències, ni en
reconeixement internacional. Una editorial que va venir precedida d’una
declaració del President de la Generaliltat en que la dignitat formal no podia
ocultar la debilitat de la demanda expressada, un lloc a l’Espanya de la
consititució post-franquista, o l’afirmació, en un diari estatal de referència,
del líder de la oposició, dient que , malgrat tot, si es fes un referèndum
legalment vinculant, els partidaris de la independència perdríem.Sembla que determinats centres de poder
polític i económic del país estan espantats i s’afanyen a moure peça.
Previsible.També en aquesta claus’ha de llegir el lamentable comunicat-amenaça de les anomenades casas
regionaleso els possibles pronunciaments
que, els propers dies, poden fer sectors del món de les finances, l’empresa, la
cultura o l’esport lligats a l’entramat econòmico-polític espanyol. Ja ho
veurem.
De fet, des d’una lògica
conservadora, de manteniment de l’actual estructura d’estat, allò que hauria de
fer el Tribunal Constitucional és emetre una sentència favorable a l’Estatut,
amb un mínim de retocs, per no ofendre excessivament als demandants. D’aquesta
manera podrien sortir a explicar-nos que, efectivament, l’Espanya
constitucional és generosa i ens hi té reservat un lloc. I que gràcies. Per
sort, per nosaltres, l’espanyolisme tampoc és una opció estratègica compacte i
unitària, sinó que abasta interessos polítics i mediàtics enfrontats que els
impedeixen, sovint, actuar amb el sentit d’estat que els convindria.
