Els volíem avisar als avis. També ells, que viuen a la residencia Aura de Manlleu, i entre tots ells la meva Cloti, tenen dret a votar el dia 13D.
No ha estat possible. Feia dies que hi havíem penjat cartells anunciant que el dia 4 a quarts de quatre de la tarde aniríem a explicar-los-hi que podien votar per allò (o en contra d'allò) que en una dilatada vida no han tingut mai ocasió de pronunciar-se.
Ni abans de la República, ni durant la Segona la República, ni durant la guerra, ni ens els anys de plom dels franquisme, ni en la transició. Ni ara, a l'empar de l'estat de dret (ho poso en minúscula) que diuen que tenim.
La llarga ma va arribar en forma de trucada (com en els temps de la censura) a les dues de la tarde, prohibint al centre que deixés qualsevol local per reunir als residents i exlicar-los que per primer cop en 100 anys poden votar explícitament sobre l'estatu-quo del seu país.
Foto: President del Consorci Hospitalari de Catalunya i ex-alcalde socialista de Reus, Josep Abelló Padró
No es una prohibició ni un entrebanc com tants altres, aquest cas és molt mes greu.
Per treure els avis de la Residencia i portar-los a un altre lloc calen permisos, i l'estat físic de molts no ho permet, ni que sigui en bus.
En aquest cas, se'ls ha privat del seu dret a ser informats per mitja d'una ordre molt adient procedent d'una entitat, CHC , controlada per els Montilla-boys i presidida per un ex-alcalde de Reus, que casualment també és del partit.
La memòria és una aliada, sobretot en la política, on el canvi de cromos i de camises és a l'ordre del dia.
