Estem a l'inici d'un gran pont, però jo no vull parlar pas d'aquest pont, la casualitat va fer que molt abans que es declarés el dia 6 de desembre dia de la Constitució, Molins de Rei perdés un dels seus símbols. Aquella fatídica nit del 5 al 6 de desembre de 1971, un pastisser del poble anava cap a Sant Andreu e la Barca on hi te una altre pastisseria, quan creuava el riu Llobregat va notar amb la seva furgoneta un gran sotrac, va parar i va veure que mentre passava sobre el pont, aquest s'havia partit en dos en esfondrar-se dues del les quinze arcades. El camió que anava darrera seu, no va tenir tanta sort, i es va precipitar al riu, que anava plé a vessar i el cos del conductor va ser trobat uns dies mes tard pocs kilómetres mes avall. Al cap de pocs dies, van caure dues arcades mes.
Era un pont magnífic, podeu veure'n la història a la Viquipèdia. Tothom el coneixia com el pont de Molins de Rei, tot i que l'altre costat del riu fos de Sant Vicenç dels horts s'associava al meu poble pel fet que estava a tocar del nucli urbà. Nosaltres el coneixíem com el Pont de les Quinze Arcades, i el nom oficial, era el de Pont de Carles III. La seva majestuositat era imponent, el seu color vermell fosc de la pedra de sauló, accentuava la seva bellesa. Va ser el símbol del meu poble, durant els 204 anys que va tenir de vida, va aguantar innombrables riuades, varies guerres dos intents de dinamitar-lo, sense aconseguir fer-lo caure. La negligència de les administràcions de l'època, van permetre una gran extracció d'àrids del riu que va danyar els fonaments, i la riuada del 5 al 6 de desembre se'l va endur per sempre. El fet que se l'anomenés Pont de les Quinze Arcades, va inspirar un poema que Ferran Agulló va dedicar a Molins de Rei.
