XERA
Municipi situat a l'extrem sud-oest de la comarca dels Serrans, en el límit amb la plana d'Utiel. La superfície del terme és molt escarpat i muntanyosa, amb alçàries superiors als mils metres; les més importants són: Cinc Pins, amb 1.171 metres; Juncosa, amb 727; i el cim Rupé, amb 1.136; pel sud-oest s'estén la serra d'Enmig, amb 884 metres. Travessa el terme amb direcció sud-oest el riu Reatillo. A l'entrada del congost del Tormagal està l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom. L'esmentat embassament, obra notable d'enginyeria, té com a objectiu el reg de l'Horta de València. Des de l'embassament el riu pren el nom de riu de Sot. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Falç i altres d'aigües temporals: Rupé, Aigua, Ermita, Ombria, la Vinya, Palancar i Burgal. La superfície conreada ocupa quasi el terç del total del sòl i la no conreada el 75%. Hi ha unes 4.500 hectàrees poblades de pins, ginebres comuns, romers i espart. Al secà es conreen ametlers, oliveres, vinya i cereals. Les terres de regadiu es nodreeixen de les aigües dels manantials de l'Ermita, els Oms i Cabriel i s'hi conreen dacsa, creïlles, cebes i hortalisses. Al segle XIX experimentà un notable increment en la seua població, en 1960 arribà a tenir prop de 1.000 habitants, posteriorment ha tingut un notable descens demogràfic, actualment té uns 500 habitants. La vila està edificada sobre un mont dispersa en diversos barris: les Creus, del Comte, de Dalt, les Tosquillas, de Gisbert, de Montesinos i l'Església, on es troba el temple parroquial dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, pertany a l'Arxiprestat de la Mare de Déu de la Pau.
Durant l'època muslmana, s'anomenà Xera a un castell situat en un pujol aigües avall del congost del Tormagal, al costat del riu mateix. L'origen de l'actual poble de Xera està en una alqueria que depenia de l'esmentat castell. Pertanyé a la família dels Lihory, fins que en 1371 el rei Pere el Cerimoniós li la va concedir al seu fill l'infant Martí, futur rei Martí l'Humà. Posteriorment passà a dependre de la família dels Montpalau i dels comtes d'Almodóvar. Després de l'expulsió dels moriscos, la seua repoblació en el segle XVIII fou tardana pel seu allunyament en la frontera amb Castella. Depengué de Sot de Xera fins 1840, data en què aconseguí la independència municipal.
La seua església era en el segle XVIII un ermitori, amb nou famílies. Fou filial de Sot de Xera fins l'arranjament parroquial de 1902 en què fou erigida canònicament com a parròquia. Se celebren festes a la titular, la Mare de Déu dels Àngels, a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Dolors els dies 2, 3 i 4 d'agost.
