Dos dies fa que l'Albert Vilalta i els seus dos companys estan segrestats. A hores d'ara ningú sembla saber com es descabdellarà tota aquesta situació, ni si el segrest serà curt o llarg. Avui, com tots els dies que duri la seva absència, m'agradaria fer arribar a les seves famílies tot l'escalf i la companyia necessàries per ajudar-les a passar aquest tràngol . Malgrat la profunda solitud a la que una situació com aquesta t'aboca, com a societat crec que tenim l'obligació de fer saber al seu entorn més íntim que no estan sols en la seva angoixa, en les seves pors, en les seves esperances, en les seves fortaleses.
