Maquiavel treu el cap: de la manifestació a l'editorial
Fa unes setmanes, el debat era què havíem de fer si es convocava una manifestació de resposta a la sentència del TC. Si s'acaba fent, mantinc la meva posició personal: hi aniré i, al marge d'allò que digui la pancarta i qui hi hagi al darrere, jo cridaré ben fort el nom de l'única sortida possible a aquesta situació: INDEPENDÈNCIA. Via democràcia, és clar; com sempre. Resulta difícil poder evitar que la gent comenci a cridar això en una manifestació que alguns voldrien conduir cap a la defensa de l'Estatut d'autonomia. En canvi, publicar un editorial, aconseguir adhesions i obrir grups de Facebook on s'adhereixin milers de persones és molt més controlable. Compte, doncs, amb aquesta maquiavèl·lica jugada. Cada cop en som més els qui fem sentir la nostra veu per dir quina és l'única dignitat possible. Llegiu, per exemple, aquests tres articulistes del Singular Digital:
Àstrid Bierge: "Em fa pixar de riure que els directors de La Vanguardia i El Periódico
-que es veu que són els autors de l'editorial- ens vulguin fer creure
que vetllen per la dignitat de Catalunya, quan els seus diaris
contribueixen cada dia a rebaixar-la. (...) no et pot semblar bo un
pacte que incompleix l'Estatut i després fer un editorial demanant que
Espanya te'l respecti (...) Ells el que volen és mantenir l'statu quo, que no hi hagi trencadissa."
Carles Boix: "[A través del personatge KAPPA]. Confesso que l’editorial em va emocionar el primer cop que la vaig llegir. Però, cinc minuts després, amb el cap més fred, em va semblar que tot era una broma, que algú hi volia amagar alguna cosa, al darrere."
Víctor Alexandre: "L’editorial esmentat és la genuflexió més servil que han fet els poders fàctics catalans davant d’Espanya en molts anys i el crit d’alarma més desesperat. I és que mai com ara no s’havia vist tan clar que la independència de Catalunya ja no té aturador, mai com ara no s’havia vist tan clar que el procés d’alliberament nacional que ha iniciat aquest país ja no té camí de retorn. No és estrany, per tant, que els dependentistes estiguin tan amoïnats. Jo, si fos dependentista, també ho estaria en veure cada cop més a prop la fi dels meus privilegis."
Carles Boix: "[A través del personatge KAPPA]. Confesso que l’editorial em va emocionar el primer cop que la vaig llegir. Però, cinc minuts després, amb el cap més fred, em va semblar que tot era una broma, que algú hi volia amagar alguna cosa, al darrere."
Víctor Alexandre: "L’editorial esmentat és la genuflexió més servil que han fet els poders fàctics catalans davant d’Espanya en molts anys i el crit d’alarma més desesperat. I és que mai com ara no s’havia vist tan clar que la independència de Catalunya ja no té aturador, mai com ara no s’havia vist tan clar que el procés d’alliberament nacional que ha iniciat aquest país ja no té camí de retorn. No és estrany, per tant, que els dependentistes estiguin tan amoïnats. Jo, si fos dependentista, també ho estaria en veure cada cop més a prop la fi dels meus privilegis."
