Una brillant argúcia de l’espanyolisme
La maniobra de l’editorial conjunt a favor de l'estatut sembla més aïnes un estratagema per intentar frenar adhesions a les consultes per la independència. Fins ara l’única manera de fer-hi front des d’Espanya era negar el dret democràtic de decidir. A la dreta i al neofalangisme ja fa per ells, traure els tancs per aixafar les urnes. Més incòmode s’hi troba l’espanyolisme “progressista”, a qui no li para gens bé posar vetos i censures al dret de vot.
Així, doncs, calia una argúcia que permetera traure pit i alhora piscar adhesions a favor d’Espanya que podien decantar-se cap a la independència, ni que fóra en una consulta democràtica però sense valor vinculant. Per això és el PSOE català (si voleu, PSC) qui ha mogut els fils. Hi ha por que si les consultes recullen un suport massiu, encara que no siguen majories absolutes, tinguen un efecte de crida que, alhora, accelere el procés cap una consulta definitiva. Ara, amb el tuacte de l’editorial conjunt, una part del descontent que se’n podria anar cap a la independència pot repensar-s’ho davant la crida a “la dignitat” feta des de l’espanyolisme pro-estatut. L’èxit de l’estratagema serà major si a la fi el TC fa una retrallada curta, que no toque punts “essencials”. Llavors diran que Espanya s’estima Catalunya i respecta el seu estatut. I així una part dels qui podrien manifestar el seu malestar votant independència, se sentiran pagats i satisfets amb Espanya i l’estatut. I alguns alenaran. L'espanyolisme "progressista" és més intel·ligent i eficaç que no l'espanyolisme groller i desbaratat del PP, la Brunete mediàtica i companyia. A qui Espanya ha d'agrair la lleialtat és al PSC. La lleialtat i la intel·ligència.
I qui s’haja sumat a la festa per l’estatut dient-se independentista, que s’ho faça mirar.
Així, doncs, calia una argúcia que permetera traure pit i alhora piscar adhesions a favor d’Espanya que podien decantar-se cap a la independència, ni que fóra en una consulta democràtica però sense valor vinculant. Per això és el PSOE català (si voleu, PSC) qui ha mogut els fils. Hi ha por que si les consultes recullen un suport massiu, encara que no siguen majories absolutes, tinguen un efecte de crida que, alhora, accelere el procés cap una consulta definitiva. Ara, amb el tuacte de l’editorial conjunt, una part del descontent que se’n podria anar cap a la independència pot repensar-s’ho davant la crida a “la dignitat” feta des de l’espanyolisme pro-estatut. L’èxit de l’estratagema serà major si a la fi el TC fa una retrallada curta, que no toque punts “essencials”. Llavors diran que Espanya s’estima Catalunya i respecta el seu estatut. I així una part dels qui podrien manifestar el seu malestar votant independència, se sentiran pagats i satisfets amb Espanya i l’estatut. I alguns alenaran. L'espanyolisme "progressista" és més intel·ligent i eficaç que no l'espanyolisme groller i desbaratat del PP, la Brunete mediàtica i companyia. A qui Espanya ha d'agrair la lleialtat és al PSC. La lleialtat i la intel·ligència.
I qui s’haja sumat a la festa per l’estatut dient-se independentista, que s’ho faça mirar.
