Ara que tenim el mapa de les consultes d'independència, podem mirar les seves curiositats geogràfiques. Si agafem els municipis que faran la consulta el 13D,
ens trobem que la superfície d'aquests municipis en conjunt fa uns 4.888 km2 (varia una miqueta depenent de la projecció cartogràfica). Això és un 15% de la superfície de Catalunya. Molt poca broma. En població, pel que he llegit en premsa, estem al voltant del 10% de la població de Catalunya. I possiblement encara manqui algun municipi que també votarà el 13D.
A més, tenim els municipis que no han pogut arribar al 13 de desembre, però que faran la consulta per la independència en els propers mesos,
ens trobem que aquests fan uns 1.630 km2, un 5% de la superfície de Catalunya. I els que han de venir, perquè aquest 5% només és el que tenim ja. En total, un 20% de Catalunya sabem del segur que votarà en la consulta sobre la independència, una cinquena part del país.
I tot això s'està fent des de la iniciativa privada, al marge i sovint en contra de tota l'arquitectura institucional establerta. La societat civil articulant-se pel seu compte, de baix a dalt, del boca a boca al porta a porta, al municipi i a la comarca. Si això no és l'inici d'una revolució, que algú vingui i m'expliqui el que ens diu la Història.
Just després d'Arenys de Munt, es va parlar si convocar un referèndum nacional, o de fer-ne per etapes. Sense que cap de les dues opcions sigui clara al 100%, sempre he cregut que era millor per etapes. Ara mateix estem fent un entrenament, estem aprenent a com fer-ho. Això és una gran sort. Hem de veure, apuntar i ensenyar a la resta què funciona i què no funciona, per a la següent etapa fer-ho encara millor. Amb la complexitat que comporta l'etapa del 13D, si la cosa surt bé, es podrà afrontar amb garanties reptes majors per finalment, atacar la ciutat de Barcelona, la cirereta del pastís.
