L'EDITORIAL POSA ELS POLÍTICS CONTRA LES CORDES
He estat a punt de no escriure res sobre l'editorial conjunt d'ahir. N'estic molt satisfet. Calia. Per bé que per a mi és un editorial massa "constitucional", en la línia de creure encara en aquella constitució del 78 que vaig votar i en la qual ara ja no crec com a marc de convivència o, dit d'una altra manera, per construir Espanya, que no és altra cosa el que significa aquí la paraula convivència.
Amb tot, n'estic satisfet. Jo i molts més, òbviament, atesos els nombrosos suports que ha rebut aquest "manifest" unitari.
Una unitat aconseguida no pas pels polítics del país, de la nació, sinó per la premsa i de retruc per totes les entitats que s'hi han adherit. Els polítics encara no fa gaire discrepaven sobre una possible manifestació preventiva, sobre si els membres del TC havien o no de dimitir, sobre si calia o no esperar la sentència..., és a dir, feien política de curta volada en un moment que el país actiu, el país conscient ja sabia la magnitud del que estava en joc.
És positiu que la'anomenada societat civil hagi reaccionat, perquè demostra que el que diu l'editorial és cert, que no som un poble esmorteït i mansoi; però ara cal que la unitat política esdevingui un fet compacte com va succeir en un altre moment històric capital amb la Solidaritat Catalana (1906)
Finalment, permeteu-me expressar els meus dubtes sobre si ha de ser el President de la Generalitat qui ha de liderar la resposta, perquè el lideratge ja l'ha perdut davant de la iniciativa de la societat civil. (ell i la classe política) El lideratge ja és del país. I això és bo.
Amb tot, n'estic satisfet. Jo i molts més, òbviament, atesos els nombrosos suports que ha rebut aquest "manifest" unitari.
Una unitat aconseguida no pas pels polítics del país, de la nació, sinó per la premsa i de retruc per totes les entitats que s'hi han adherit. Els polítics encara no fa gaire discrepaven sobre una possible manifestació preventiva, sobre si els membres del TC havien o no de dimitir, sobre si calia o no esperar la sentència..., és a dir, feien política de curta volada en un moment que el país actiu, el país conscient ja sabia la magnitud del que estava en joc.
És positiu que la'anomenada societat civil hagi reaccionat, perquè demostra que el que diu l'editorial és cert, que no som un poble esmorteït i mansoi; però ara cal que la unitat política esdevingui un fet compacte com va succeir en un altre moment històric capital amb la Solidaritat Catalana (1906)
Finalment, permeteu-me expressar els meus dubtes sobre si ha de ser el President de la Generalitat qui ha de liderar la resposta, perquè el lideratge ja l'ha perdut davant de la iniciativa de la societat civil. (ell i la classe política) El lideratge ja és del país. I això és bo.
