Ja em perdonareu que me'n en foti de tota l'historieta de l'editorial. A aquestes alçades de la pel·lícula, defensar un estatut retallat 3 cops (Zapatero-Mas, Corts espanyoles i, sembla ser també, el Tribunal Correccional, de menors), fa riure. Ara resultarà que la dignitat és defensar una via reformista ja morta i enterrada a Espanya. Una pèrdua de temps i diners i germen etern de nous problemes d'encaix inacabables. Això és dignitat o massoquisme?
La famosa sentència constitucional no sembla que hagi d'arribar fins després de Nadal. Entre d'altres coses perquè el 13 de desembre més de 160 municipis sí que faran un gest de dignitat i votaran democràticament en referèndum la independència de Catalunya. I suposo que no ho voldran alimentar. Perquè saben -uns i altres-, que la millor resposta possible a qualsevol sentència constitucional és anar a votar per la independència als referèndums que s'organitzin.
Catalunya viu hores baixes i estem tots molt emprenyats. Però no ens deixem entabanar amb editorials escrites per distreure el personal buscant salvar danys majors. La dignitat catalana ja no és defensar estatuts retallats. Ja no ens alimenten molles. El nostre món és el món i volem ser-hi.
