Davant la polèmica sorgida per l’ús del PowerPoint al Parlament de Catalunya apareguda avui al diari El País, m’agradaria fer algunes matisacions i expressar la meva opinió:
1) Personalment estic plenament a favor d’utilitzar les noves tecnologies en política, i per tant, sóc partidari de fer servir totes les eines informàtiques, PowerPoint inclòs, que faciliten la tasca dels diputats i diputades. I em sembla que no es pot dubtar que, com a president del Parlament, he intentat modernitzar i obrir la cambra a la ciutadania.
2) Qualsevol decisió a la Mesa del Parlament, sobre tot pel que fa referència a la regulació i al funcionament de la casa, s’ha d’intentar prendre amb el màxim consens. Hi insisteixo, em sembla perfecte que qualsevol diputat pugui fer servir un PowerPoint en una comissió però aquesta mesura, que actualment no està regulada, cal acordar-la per consens. Dimarts passat, la mesa va acordar debatre aquesta qüestió per tal d’intentar regular-la de cara al futur i, per tant, intentar establir els criteris per regular l’ús en comissió de suports power-points o d’altres mitjans audiovisuals. És cert que aquests procediments potser són lents, però tenen una única raó de ser: garantir el rigor i l’acord en les decisions, i assumir-les tots plegats. El convenciment és més pràctic i útil a la llarga que la imposició. Sempre, des que sóc president del Parlament, he intentat fer-ho així.
Fet tot l’aclariment i encara que un PowerPoint no és una eina 2.0, posats a fer m’agradaria manifestar que hem de perdre la por a obrir la porta a les eines del web 2.0. La societat s’encamina en aquesta direcció i bona part de la nostra ciutadania ens demana que siguem més transparents, més accessibles, més oberts i que deixem de posar els interessos de partit per davant dels interessos de la gent. Hi ha riscos, però el futur ens porta en aquesta direcció.
