En relació a la votació sobre el Paquet Telecom
En relació a alguns desinformacions relatives a les votacions sobre el Paquet Telecom que va adoptar el Parlament Europeu dimarts passat voldria fer les següents puntualitzacions:
He seguit de ben a prop aquest debat, i no només això, sinó que n'he fet bandera de la transparència, com ho demostren apunts com aquest del passat mes de maig ( A favor de l'accés lliure a la xarxa (reflexió sobre la votació avui del Paquet telecom al Parlament Europeu)) o el fet que el dia del debat, el passat dilluns 23, vaig relatar i comentar-lo en directe des del meu Facebook (http://www.facebook.com/raulrromeva) . La meva postura no ha canviat, i segueixo essent clarament partidari de la Neutralitat de la Xarxa i, en conseqüència, a favor dels drets dels internautes.
Ara fa unes setmanes va tenir lloc la negociació definitiva entre el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu, l'anomenada conciliació. En nom del nostre Grup, Verds/ALE, van participar en la negociació en Philip Lamberts i en Christian Engström, del Partit Pirata, i poc sospitós, per tant, de no estar al cas del tema. Conscients tots de la importància de la votació li vàrem demanar què ens assessorava fer, i ens va recomanar votar a favor donat que s'havien recollit moltes més garanties de les que a priori estaven previstes. En concret, el text finalment adoptat estableix el següent: 'no measures restricting end-users’ access to the internet may be taken unless they are appropriate, proportionate and necessary within a democratic society – and never without a prior, fair and impartial procedure that includes the right to be heard and respects the presumption of innocence and the right to privacy.'
La valoració d'Engström va ser que el text suposava un avenç, insuficient, però en la bona direció: Telecoms package: A victory for internet users, but not the end of the line for defending their rights.
De fet, vaig fer la següent valoració que vaig fer pública ja al meu Facebook, dilluns (http://www.facebook.com/raulrromeva ): "VALORACIó PERSONAL: després de seguir el debat, i de veure com ha canviat la proposta al llarg dels darrers mesos voldria fer la següent valoració, en tres parts: 1. el text original, inspirat en la filosofia Sarkozy, ha quedat clarament modificat en favor de més garanties i drets per als internautes. 2. Tanmateix, resta encara un important marge interpretatiu que farà molt necessari vigilar la manera com aquesta norma serà transposada als Estats membres. i 3. En relació a la promoció i defensa dels drets d'autor, voldria assenyalar que crec que són, no només necessaris, sinó imprescindibles, si volem protegir la cultura i la creació (en canvi no comparteixo la política del copyright), tanmateix, crec que això no s'ha de fer en contra dels drets dels internautes (de fet la majoria dels artistes, sinó tots, són també internautes). En síntesi, cal trobar la manera de compatibilitzar la promoció i la defensa d'ambdós drets."
A més a més, el mateix Engström explicava el contingut del text adoptat en els termes següents: The Telecoms Package is ammunition to stop Hadopi.
Vist l'impacte que posteriorment ha tingut el tema a, per exemple, l'Estat espanyol, constato que segueix havent-hi, legítimament, molts dubtes en quant a la implementació de la norma a alguns Estats. Nosaltres (Lamberts, Engstrom i jo mateix) també els tenim. Crec sincerament que els nostres negociadors (Lamberts i Engstrom) van fer una bona feina, gens fàcil, i difícil d'explicar en tot cas. Valorant l'assumpte a posteriori potser, com a grup hauríem pogut votar contra o, almenys, abstenir-nos (que és l'opció que crec hauria estat la més adequada). L'efecte, malauradament, hauria estat el mateix. La votació important va ser la de la primera lectura, quan vàrem votar l'article 138, guanyat primer i perdut després, i que va fer que jo acabés votant contra el paquet. Les majories al Parlament ens havien deixat sense massa marge de millora, i de fet el resultat aconseguit supera totes les expectatives previstes.
L'àmbit europeu s'ha demostrat un espai impossible per anar més enllà, donada la postura intransigent d'alguns països, com França, per això per a molts de nosaltres era qüestió de garantir que, esgotada la via europea, quan el tema es transposés als Estats es respectessin precisament aquestes garanties. Ara el tema passa a l'àmbit dels Estats, i és aquí on tocarà plantar cara. I caldrà fer-ho de manera diàfana. M'hi apunto, com no.
Tal i com ho veig no és una derrota sinó una no victòria. Nosaltres, els favorables a la neutralitat de la Xarxa, no hem guanyat, però Sarkozy tampoc. Hem fet taules. Dit en altres paraules, el tema segueix obert, i d'això es tractava precisament, que no es tanqués en fals, tal i com volien els Sarkozy i Mandelsson amb les seves propostes Hadopy i d'altres. En altres paraules, el partit continua, simplement canvia de camp.
Confio que aquestes dades ajudin a tenir millors arguments per valorar el procés i la votació. I sobretot a no defallir.
He seguit de ben a prop aquest debat, i no només això, sinó que n'he fet bandera de la transparència, com ho demostren apunts com aquest del passat mes de maig ( A favor de l'accés lliure a la xarxa (reflexió sobre la votació avui del Paquet telecom al Parlament Europeu)) o el fet que el dia del debat, el passat dilluns 23, vaig relatar i comentar-lo en directe des del meu Facebook (http://www.facebook.com/raulrromeva) . La meva postura no ha canviat, i segueixo essent clarament partidari de la Neutralitat de la Xarxa i, en conseqüència, a favor dels drets dels internautes.
Ara fa unes setmanes va tenir lloc la negociació definitiva entre el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu, l'anomenada conciliació. En nom del nostre Grup, Verds/ALE, van participar en la negociació en Philip Lamberts i en Christian Engström, del Partit Pirata, i poc sospitós, per tant, de no estar al cas del tema. Conscients tots de la importància de la votació li vàrem demanar què ens assessorava fer, i ens va recomanar votar a favor donat que s'havien recollit moltes més garanties de les que a priori estaven previstes. En concret, el text finalment adoptat estableix el següent: 'no measures restricting end-users’ access to the internet may be taken unless they are appropriate, proportionate and necessary within a democratic society – and never without a prior, fair and impartial procedure that includes the right to be heard and respects the presumption of innocence and the right to privacy.'
La valoració d'Engström va ser que el text suposava un avenç, insuficient, però en la bona direció: Telecoms package: A victory for internet users, but not the end of the line for defending their rights.
De fet, vaig fer la següent valoració que vaig fer pública ja al meu Facebook, dilluns (http://www.facebook.com/raulrromeva ): "VALORACIó PERSONAL: després de seguir el debat, i de veure com ha canviat la proposta al llarg dels darrers mesos voldria fer la següent valoració, en tres parts: 1. el text original, inspirat en la filosofia Sarkozy, ha quedat clarament modificat en favor de més garanties i drets per als internautes. 2. Tanmateix, resta encara un important marge interpretatiu que farà molt necessari vigilar la manera com aquesta norma serà transposada als Estats membres. i 3. En relació a la promoció i defensa dels drets d'autor, voldria assenyalar que crec que són, no només necessaris, sinó imprescindibles, si volem protegir la cultura i la creació (en canvi no comparteixo la política del copyright), tanmateix, crec que això no s'ha de fer en contra dels drets dels internautes (de fet la majoria dels artistes, sinó tots, són també internautes). En síntesi, cal trobar la manera de compatibilitzar la promoció i la defensa d'ambdós drets."
A més a més, el mateix Engström explicava el contingut del text adoptat en els termes següents: The Telecoms Package is ammunition to stop Hadopi.
Vist l'impacte que posteriorment ha tingut el tema a, per exemple, l'Estat espanyol, constato que segueix havent-hi, legítimament, molts dubtes en quant a la implementació de la norma a alguns Estats. Nosaltres (Lamberts, Engstrom i jo mateix) també els tenim. Crec sincerament que els nostres negociadors (Lamberts i Engstrom) van fer una bona feina, gens fàcil, i difícil d'explicar en tot cas. Valorant l'assumpte a posteriori potser, com a grup hauríem pogut votar contra o, almenys, abstenir-nos (que és l'opció que crec hauria estat la més adequada). L'efecte, malauradament, hauria estat el mateix. La votació important va ser la de la primera lectura, quan vàrem votar l'article 138, guanyat primer i perdut després, i que va fer que jo acabés votant contra el paquet. Les majories al Parlament ens havien deixat sense massa marge de millora, i de fet el resultat aconseguit supera totes les expectatives previstes.
L'àmbit europeu s'ha demostrat un espai impossible per anar més enllà, donada la postura intransigent d'alguns països, com França, per això per a molts de nosaltres era qüestió de garantir que, esgotada la via europea, quan el tema es transposés als Estats es respectessin precisament aquestes garanties. Ara el tema passa a l'àmbit dels Estats, i és aquí on tocarà plantar cara. I caldrà fer-ho de manera diàfana. M'hi apunto, com no.
Tal i com ho veig no és una derrota sinó una no victòria. Nosaltres, els favorables a la neutralitat de la Xarxa, no hem guanyat, però Sarkozy tampoc. Hem fet taules. Dit en altres paraules, el tema segueix obert, i d'això es tractava precisament, que no es tanqués en fals, tal i com volien els Sarkozy i Mandelsson amb les seves propostes Hadopy i d'altres. En altres paraules, el partit continua, simplement canvia de camp.
Confio que aquestes dades ajudin a tenir millors arguments per valorar el procés i la votació. I sobretot a no defallir.
Fotografia de la votació final de l'Informe Trautman, o Paquet Telecom. Font: Christian Engstrom.
