Cal entendre que
No és casual que
Els homes de bona fe de ben segur que creuran que tot és coincidència, cosa que pot ben bé ser. Però tampoc es pot deixar de banda que no ho sigui i que els poders de l’Estat estiguin ben decidits a marcar un terreny de joc molt més propici a les posicions centralitzadores.
Massa vegades s’ha explicat que cal tancar l’Estat de les Autonomies, que les vel·leïtats del President Zapatero de la seva primera legislatura han de ser superades, que l’Estat no pot acceptar tants altres Estats en el seu si com Comunitats Autònomes, i coses per l’estil.
La debilitat permet una Sentència forta contra les pretensions del país de fer créixer l’autogovern, alhora que no ajuda a una resposta com cal, llevat que les forces polítiques de Catalunya ja sigui per convenciment o per estratègia optin per buscar posicions comunes i fermes.
El problema pot raure en definir l’expressió forces polítiques de Catalunya.
Mentrestant, dotze diaris catalans han publicat una editorial conjunta en favor de l’Estatut, que ja ha estat contestat des de premsa i ràdio radicada a Madrid. És una acció en la bona direcció, que no necessàriament prologa la unitat d’actuació política i fermesa suara reclamada.
