Traslladat a la força cap al Valle de los Caídos
MEMÒRIA HISTÒRICA
El número d’octubre de la revista QUADERN de les idees, les arts i les lletres que edita la Fundació Ars de Sabadell acaba de publicar-me un article en què dono compte de totes les accions preses i accions que he dut a terme des que vaig saber que el meu avi Joan va ser una de les milers de víctimes de la guerra civil que el Règim de Franco va traslladar a la força cap al mausoleu del Valle de los Caídos entre els anys 50 i 60.
En la seva secció de Memòria Històrica en primer lloc comento abastament el llibre ELS MORTS CLANDESTINS. LES FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939) de la historiadora Queralt Solé i en segon lloc explico al detall la trista història del meu avi matern Joan Colom Solé, des que l’octubre de 1938 l’Exèrcit republicà el mobilitzà de manera obligada, la seva captura per les tropes que protagonitzaren l'aixecament armat contra el govern legalment constituït que ell defensava, la seva estada com a presoner en el Campo de Prisioneros y presentados que el bàndol nacional havia instal·lat a la Seu Vella de Lleida des que ocupà la ciutat, la seva mort el març de 1939 com a conseqüència de les pèssimes condicions en què el van tenir, la seva inhumació a la fossa comuna del cementiri de la capital del Segrià i el trasllat el 21 de juliol de 1965 (amb nocturnitat i traïdoria i sense que ho sabéssim mai els seus descendents) cap al Valle de los Caídos, un acció tan secreta com cruel que ha suposat un greuge permanent per a la meva família i que no es repararà fins que puguem recuperar el seu cos i fer possible que descansi per sempre a la seva població d’origen.
A banda del relat dels fets –que he elaborat gràcies a tota la documentació familiar i també la que he extret de diferents arxius històrics i de les cartes que el meu avi va enviar a la meva àvia en els cinc mesos escassos en què un dels dos exèrcits el privà de la llibertat i l’altra, de la vida, es presenta il•lustrat amb diverses imatges del meu avi, així com també del lloc exacte on es troba la fossa comuna del cementiri de Lleida -imatge que també es troba a la portada de la revista-, de l’acte de presentació a la Biblioteca Central d’Igualada del llibre de la Queralt Solé, i també dels camions que a finals dels 50 i durant els anys 60 es van ocupar de fer el trasllat dels més de 60.000 cossos enterrats a la força a Cuelgamuros (dins el terme municipal d'El Escorial). Finalment apareix una imatge que reprodueix la simbologia d’enaltiment de la dictadura franquista que encara avui llueix segons el meu entendre amb gran vergonya en un dels extrems de la basílica benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos.
M’agradaria molt que tinguéssiu a mà l’article.
La revista QUADERN es troba a la venda a la Llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda sant Pere, 3) i també es pot sol•licitar a través de la Fundació Ars : info@fundacioars.org o al telèfon 937259427.
En aquest mateix número 172 de QUADERN també trobareu...
El número d’octubre de la revista QUADERN de les idees, les arts i les lletres que edita la Fundació Ars de Sabadell acaba de publicar-me un article en què dono compte de totes les accions preses i accions que he dut a terme des que vaig saber que el meu avi Joan va ser una de les milers de víctimes de la guerra civil que el Règim de Franco va traslladar a la força cap al mausoleu del Valle de los Caídos entre els anys 50 i 60.
En la seva secció de Memòria Històrica en primer lloc comento abastament el llibre ELS MORTS CLANDESTINS. LES FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939) de la historiadora Queralt Solé i en segon lloc explico al detall la trista història del meu avi matern Joan Colom Solé, des que l’octubre de 1938 l’Exèrcit republicà el mobilitzà de manera obligada, la seva captura per les tropes que protagonitzaren l'aixecament armat contra el govern legalment constituït que ell defensava, la seva estada com a presoner en el Campo de Prisioneros y presentados que el bàndol nacional havia instal·lat a la Seu Vella de Lleida des que ocupà la ciutat, la seva mort el març de 1939 com a conseqüència de les pèssimes condicions en què el van tenir, la seva inhumació a la fossa comuna del cementiri de la capital del Segrià i el trasllat el 21 de juliol de 1965 (amb nocturnitat i traïdoria i sense que ho sabéssim mai els seus descendents) cap al Valle de los Caídos, un acció tan secreta com cruel que ha suposat un greuge permanent per a la meva família i que no es repararà fins que puguem recuperar el seu cos i fer possible que descansi per sempre a la seva població d’origen.
A banda del relat dels fets –que he elaborat gràcies a tota la documentació familiar i també la que he extret de diferents arxius històrics i de les cartes que el meu avi va enviar a la meva àvia en els cinc mesos escassos en què un dels dos exèrcits el privà de la llibertat i l’altra, de la vida, es presenta il•lustrat amb diverses imatges del meu avi, així com també del lloc exacte on es troba la fossa comuna del cementiri de Lleida -imatge que també es troba a la portada de la revista-, de l’acte de presentació a la Biblioteca Central d’Igualada del llibre de la Queralt Solé, i també dels camions que a finals dels 50 i durant els anys 60 es van ocupar de fer el trasllat dels més de 60.000 cossos enterrats a la força a Cuelgamuros (dins el terme municipal d'El Escorial). Finalment apareix una imatge que reprodueix la simbologia d’enaltiment de la dictadura franquista que encara avui llueix segons el meu entendre amb gran vergonya en un dels extrems de la basílica benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos.
M’agradaria molt que tinguéssiu a mà l’article.
La revista QUADERN es troba a la venda a la Llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda sant Pere, 3) i també es pot sol•licitar a través de la Fundació Ars : info@fundacioars.org o al telèfon 937259427.
En aquest mateix número 172 de QUADERN també trobareu...
La crítica literària titulada FENT CAMÍ, dins la secció "El racó dels llibres oblidats" en què la meva parella, la Magda Bartrolí, subratlla la commemoració dels 40 anys de la mort de l'escriptor Jack Jerouak a partir dels comentaris que li ha fet néixer la lectura d' On the road, el seu llibre més emblemàtic.
Tot plegat ben vostre en el darrer número de Quadern, revista que també podeu anar resseguint a través d'aquest enllaç : http://www.fundacioars.org
Tot plegat ben vostre en el darrer número de Quadern, revista que també podeu anar resseguint a través d'aquest enllaç : http://www.fundacioars.org
