He pensat que us pot ser d'interès la intervenció que en Joan Herrera va fer al Consell Nacional d'ICV aquest dissabte després de ser proclamat candidat a la presidència de la Generalitat:
Vull agrair al conjunt de l’organització com hem fet el procés. Els processos de relleu mai són fàcils, però a casa nostra ho hem sabut fer bé, amb la complicitat i la participació de tothom. Nosaltres, el cap de llista el triem amb primàries, amb debat i, a la vegada, amb maduresa i generositat. Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit.
El segon agraïment és per en Joan Saura. Aquell que va agafar l’ICV de finals del 90, que alguns donaven per morta, i deien llavors que era un projecte sense futur. Avui, aquest país ha consolidat un espai d’esquerra verda, moderna, contemporània i nacional. I en Joan és qui ho ha liderat. I en Joan és qui ha fet el pas enrere per dir-nos que ara ens tocava obrir una nova etapa.
Tercer agraïment, perquè m’he donat el luxe d’haver pogut acumular l’experiència, el capital polític d’ICV i del seu entorn: de la gent del PSUC, de la lluita antifranquista, dels qui van protagonitzar la transició, dels qui han construït el municipalisme, de la gent que porta anys militant i de les ganes de la gent que s’acaba d’incorporar.
Al final, ICV és un projecte amb les arrels molt profundes, en la millor de les nostres tradicions, de l’esquerra, de la lluita pels drets socials i els drets nacionals. Un projecte amb arrels molt profundes, però amb branques i fulles que connecten amb el món, amb els reptes ambientals i amb la justícia social.
- Escoltar, escoltar, escoltar i parlar
Després d’un mes i mig “patejant” el territori, parlant amb la gent d’Iniciativa, però també amb la gent de Lear, amb el món de la cultura, amb Alstom o Honda, o amb les entitats ecologistes, la conclusió és clara: en un escenari de crisi, els problemes es multipliquen i els reptes, entre ells el del canvi climàtic, són importants.
Crec que és, a partir d’aquest diagnòstic compartit, que la nostra proposta, amb tota la sensibilitat social, amb un fort compromís ambiental, amb ambició nacional, és més vigent que mai.
Però per tirar-lo endavant necessitarem sortir al carrer, utilitzar el boca a orella per escoltar molt, i proposar després. I hem de continuar escoltant, escoltant i escoltant, per després parlar. Per explicar que en un context complex hi ha diferents camins a prendre. I el principal repte és escollir si continuem per la mateixa via, tot buscant una recepta per sortir de la crisi des valors de d’individualisme, o si apostem per fer-ho diferent. Apostem per un una sortida col·lectiva i compartida a aquesta crisi.
Si la decepció esdevé resignació el risc és una sortida a la italiana, amb gent que utilitza la política per un profit personal. No és el nostre camí. El nostre és una resposta que recupera
- Sabent que estem en una crisi de determinats valors
La crisi econòmica i la crisi de la política tenen els mateixos orígens.
En el camp econòmic s’ha imposat l’ambició pel diner ràpid i fàcil, sense més contemplacions.
La cobdícia i l’especulació, sense tenir present si era ètic o no, ni tan sols si era legal o no.
Aquest model ens ha portat a la crisi actual. I aquest model ha aconseguit contaminar una part de la política, que també ha jugat a aprofitar la situació per enriquir-se, en col·laboració i complicitat amb algunes empreses, bancs, immobiliàries, constructores, financeres…
La corrupció que ara descobrim va lligada a la corrupció del mateix model econòmic i de creixement, d’explotació i d’enriquiment, que l’ha fet possible.
I els que plantegen els problemes des d’una lògica simple ho redueixen tot entre política corrupta i societat, quan la divisió està entre la societat i els poderosos que, tant des de la política com des de la societat, s’han volgut aprofitar de la gent treballadora, honesta i compromesa per enriquir-se a costa de tots.
I el pacte, el nou acord, l’hem d’aconseguir entre els sectors que canvien la realitat, front els que se n’aprofiten. I entre els primers hi ha treballadors, empresaris, aturats, nou vinguts, gent honesta.
Per això cal canviar el model de soca-rel.
Ha fet fallida un patró de creixement, una manera de relacionar-se, una manera de viure, determinats valors. I la pregunta és, li posem un pedaç per anar tirant, o fem un canvi en profunditat? Nosaltres optem per això segon.
Cal canviar el model de la cobdícia que ha dominat aquests anys pel de la solidaritat, el del diner fàcil per la feina ben feta. El model dels especuladors pel dels treballadors i les treballadores, el dels corruptes pel de la gent honesta i compromesa.
I la nostra, és una proposta construïda des de l’ètica, des de l’economia, des de l’ecologia.
Aquesta, que és una crisi de determinats valors de la dreta, a molts racons d’Europa té una sortida des de
I sabem que el que està en joc si girem cap a la dreta, sigui de la ma del PP o de CiU, o si optem per governs d’esquerres amb més polítiques d’esquerres.
Risc de sortida individualista de la crisi. Prima la por, s’imposa
O busquem la sortida compartida, col·lectiva. On canviem el patró de creixement, des de l’ètica, l’economia i l’ecologia.
- Ètica, economia i ecologia
3.a. Ética
Ètica, presentant allò que som. Igual que en la transició dèiem “les meves mans el meu capital, PSUC el meu partit”, avui hem de dir que les nostres mans, la nostra feina, el nostre compromís són el nostre capital; i que és ICV la força política per canviar la realitat.
Però amb aquest compromís no n’hi ha prou. Hem d’insistir i tornar a fer les propostes que tantes vegades ens han dit que no, perquè saben que la ciutadania també ha dit prou. Ara ja no es poden negar a establir garanties perquè la política tingui, efectivament, parets de vidre. Perquè la transparència sigui absoluta.
Els casos de corrupció que s’han destapat evidencien la necessitat de reformes.
I aquí no ens valen només les frases o els compromisos. Ens han de dir si volen prendre mesures per evitar que casos com aquests o semblants es tornin a produir? Volen assumir compromisos o només volen quedar-se en els laments i les bones intencions?
El govern ja ha proposat mesures. Però podem anar més enllà.
Durant els darrers dies, des d’ICV hem fet diversos oferiments d’acords concrets, de mesures concretes, per evitar més casos com aquests:
- Hem ofert un Pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern.
- Hem explicitat un decàleg de mesures per evitar la corrupció.
- Hem ofert elaborar una Llei de l’administració electoral de Catalunya, que, entre d’altres aspectes, es concentri en limitar i fiscalitzar les despeses electorals.
Amb control de la despesa electoral, limitant-la, reduint-la, fent que s’acabi les excepcions per les fundacions d’alguns partits, fent públic el patrimoni de diputats, o alcaldes, creant nous tipus penal, com l’enriquiment il·lícit dels servidors públics.
Per això emplacem la resta de partits a passar de les paraules als fets, als compromisos. Si no es fa, serà perquè no volen, no perquè no es pugui.
I entenem que l’ètica, el bon funcionament de les institucions és imprescindible perquè l’economia funcioni. Sense institucions transparents no s’avança.
3.b. Economia
Perquè cal tornar a parlar d’economia, però d’una economia al servei de la gent. No d’aquella economia que ens venen com a decisions neutres, governades per les mateixes regles del mercat. Hem de tornar a parlar. I hem de dir que un país com el nostre necessita més política social i una política fiscal justa, que pagui més qui més té. Perquè volem transformar el país des de la solidaritat i no des del manteniment dels privilegis.
Una economia feta des de l’equitat, des de la justícia social, no permetent que la resposta a la crisi sigui perdre drets socials o laborals.
No podem acceptar que un estat del benestar més feble carregui sobre les esquenes de les dones. O que la inexistència de política social expulsi centenars de milers de persones cap a la marginació.
Una economia que entengui que ha basar-se en un altre patró de desenvolupament, una economia per a les persones.
3.c. Ecologia
Perquè l’ecologia forma part de la solució, no és ni un problema ni un tema més.
L’ecologia és més i millor ocupació. Però és també avançar-se a la propera crisi, a la crisi energètica, quan arribi el pic del petroli, que ja el tenim aquí. És més futur. És fer front a la primera responsabilitat com a generació, el canvi climàtic.
I això és fer entendre a molts que Catalunya, un país petit i dens, ha de fer del medi ambient i de tenir un país amb espais protegits, una oportunitat.
És veritat, nosaltres no ens fixem com a criteri que l’economia creixi a qualsevol preu (podem créixer amb més embussos, més consum de petroli, però menys benestar...). Nosaltres volem una societat que guanyi, però que guanyi amb ocupació, treball i amb més temps per a les persones. I això vol dir més política social, i en qualitat de vida, en respecte al territori, en resposta al medi ambient.
I l’ètica, l’economia, l’ecologia en un marc de:
3.d. Compromís nacional
Seguint situant el repte de continuar avançant nacionalment.
Sabent que el principal repte és un context de crisi, garantir que continuem sent un sol poble.
Desplegant l’Estatut i el nou acord de finançament. Amb ambició i amb fermesa.
I deixant molt clar que estem plenament convençuts de la plena constitucionalitat de l’Estatut, un estatut que té la força del suport del poble de Catalunya, i que cal desplegar al marge de la constant espera d’un TC sense autoritat, incapaç de renovar-se, que no respecta ni tan sols la llei que l’ha de renovar.
- Un Govern d’esquerres
Aquesta és la nostra proposta, s’ubica en aquestes properes eleccions al Parlament de Catalunya.
I el primer que hem de dir és que el govern d’esquerres ha tingut sentit.
Jo, que estic cada setmana a Madrid, sé de la depauperació dels serveis públics, en Sanitat o Educació. I Catalunya, per sort, no és Madrid.
El govern d’esquerres és aquell que ha fet que aquest país avanci nacionalment, en acabar aquella estratègia tan convergent del “peix al cove” per passar a tenir un Estatut, o un nou finançament; instruments que no esgoten el nostre sostre nacional però que són eines que hem d’aprofitar.
I a Catalunya, mentre en d’altres llocs privatitzen la gestió de l’aigua, hem fet una política hidràulica que garanteix el subministrament, però que evita els grans transvasament en evitar un creixement il·limitat.
I hem deixat petjada. Avui
I a Catalunya, Amnistia Internacional ens felicita pel codi d’ètica policial i fa dels Mossos un cos exemplar.
I s’han fet, per primer cop en dècades, polítiques d’habitatge que han multiplicat el lloguer social o les promocions d’habitatge públic.
Però també haig de dir que aquesta experiència, en un context de crisi econòmica, política i de valors, necessita de més i millor. Si volem anar a més en polítiques d’esquerres i ecologistes, cal més ICV. Polítiques a partir d’aquest triple compromís d’ètica, d’economia al servei de les persones, d’ecologia.
I és cert que en els propers mesos haurem de triar.
- Per què em presento?
Entenc part de la resignació, el desànim, la desafecció, però no ens resignem. Si ens resignem, guanyen els de sempre.
L’esquerra ha canviat la realitat quan no s’ha resignat, quan l’inconformisme s’ha imposat.
I la nostra proposta és clara. Una ICV més forta, perquè hi hagi més esquerra, més ecologia i un horitzó nacional.
Haurem de reivindicar el que potser ningú reivindica. I continuar parlant del que ningú parla.
En alguns casos nedarem contracorrent pel corrent del riu. I sé que no serà fàcil. Però també estic segur que amb perseverança i amb aliances, amb propostes i insistència canviarem el curs del riu. Perquè el signe dels temps van a favor d’una major justícia, van a favor de fer del medi ambient una oportunitat.
Tenim un projecte per a principis del segle XXI, on la justícia social i l’ecologia vagin de la mà. Arrelat als problemes quotidians i connectat amb el món. Això és el que volem representar.
Salut i bon treball.
